Somni americà

informació obra



Autor:
Erskine Caldwell, Woody Guthrie, Arthur Miller, Eugene O'Neil, Ben Reitman, William Saroyan, John Steinbeck, Tennesse Williams
Dramatúrgia:
Oriol Tarrasón
Intèrprets:
Pep Ambrós, Laura Aubert, Paula Blanco, Javier Beltrán, Annabel Castan, Mireia Illamola, Pol López, Arnau Puig, Bernat Quintana, Mima Riera, David Verdaguer, Tennesse (el gos)
Escenografia:
Assad Kassab
Vestuari:
Maria Armengol, Xevi Ribas
Il·luminació:
Iñaki Garzón , Roger Guinot
So:
Roger Julià
Caracterització:
Ignasi Ruiz , Montse Sanfeliu
Assesor de moviment:
Fátima Campos
Producció:
Teatre Lliure
Direcció:
Oriol Tarrasón
Adaptació:
Oriol Tarrasón
Sinopsi:

Les Antonietes i La Kompanyia Lliure s'han ajuntat per fer la travessa dels grans autors dramàtics nord-americans del segle XX. A Amèrica tothom pot triomfar, si no el desperten del somni.

Durant els anys 20, els Estats Units d’Amèrica viu un decenni d’esplendor econòmic i social que s’acaba coneixent com El somni americà. Aquesta expressió ve a dir que qualsevol persona que treballi durament i amb perseverança pot ascendir en l’escala social fins el límit que ella mateixa es proposi. Gairebé cent anys després, aquesta definició s’ha allotjat al subconscient de la nostra societat amb tal força que l’èxit sembla ser la única opció vàlida per a tots els ciutadans del món.

Però què passa amb tots aquells que rebutgen aquest somni d’èxit individual i persegueixen un somni més petit i col·lectiu, fet a mida, un somni en el qual creure sense la necessitat d’estar eternament adormits? Hi ha lloc per a ells en el nostre món?

Oriol Tarrason

Espectacle finalista en la categoria d'adaptació/ dramatúrgia. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Somni americà

01/02/2015

Cadascun dels intèrprets dóna allò que fa temps que regala als espectadors que els segueixen

per Andreu Sotorra

Si La Kompanyia Lliure per una banda i la de Les Antonietes per una altra representen per separat dues bones promeses, juntes ja són "la pera", amb perdó dels puristes. I si les dues companyies s'apleguen sota el paraigua estimulant del Teatre Lliure per crear un espectacle que parteix de la lectura i el buidatge d'una vintena d'obres de mitja dotzena d'autors nord-americans, principalment del primer quart de segle XX, la proposta és més que atractiva.

Mai com ara, el Crac del 29, la Gran Depressió i el miratge del somni americà havien estat un referent tan evident. Entre el 2007 i el 2008, quan el paisatge esquelètic de grues de la construcció augurava l'esclat de la bombolla de l'especulació immobiliària que encara s'arrossega, eren pocs els que s'atrevien a qualificar de "nou crac" el que després vindria.

Ha estat, doncs, la generació que en aquell moment acabava d'aterrar al mercat laboral i artístic amb una motxilla de projectes sota el braç, i la que ara en pateix greument les conseqüències, la que es troba en la millor situació anímica per fer-ne una relectura i una reflexió des de la mirada dels que, com la generació dels seus besavis i avis, també han vist com s'esfondrava el somni promès.

El muntatge 'Somni americà' s'ambienta en un súper de mala mort, el Nick Nelson's Market —un espai metafòric d'un oasi, diuen, enmig del desert americà, que han ocupat durant quatre anys amb l'amenaça imminent de desnonament sota la piqueta— i els onze personatges que hi apareixen representen la tipologia de la societat nord-americana sorgida de l'eufòria dels anys 20 i que rep la clatellada de la ressaca del crac durant la dècada dels anys trenta, abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. (...)

Trivial