The Civil Wars

informació obra



Producció:
International Institute of Political Murder, Grec 2015 Festival de Barcelona
Direcció:
Milo Rau
Text:
Milo Rau, Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucaul, Johan Leysen
Intèrprets:
Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucaul, Johan Leysen
Dramatúrgia:
Eva-Maria Bertschy
Escenografia:
Anton Lukas, Bruno Gilbert, Aymrik Pech
Vestuari:
Anton Lukas
Vídeo:
Marc Stephan
So:
Jens Baudisch
Il·luminació:
Abdeltife Mouhssin
Ajudant de direcció:
Mirjam Knapp
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:

La història d'un salafista belga que deixa el seu país per participar en la creació d'un califat islàmic és el punt de partida del retrat escènic que Milo Rau fa de l'Europa actual. Creador d'un teatre que s'ha especialitzat en l'anàlisi de la realitat des de dalt dels escenaris, el director utilitza les vivències de quatre actors als quals convida a fer servir les seves pròpies biografies d'una manera molt particular.

A partir del que expliquen, podrem seguir i comprendre els canvis que s'han produït durant els últims decennis al continent. Les seves històries personals aniran constituint un fresc que ens parla de la nostra societat i d'una vella Europa que potser està arribant als seus últims moments sense que ningú no pugui dir encara què és el que vindrà després.

Finalista en la categoria d'espectacle internacional. Premis de la Crítica 2015

Crítica: The Civil Wars

24/07/2015

Argument desenfocat, diana política impossible

per Jordi Bordes

Mala peça al teler. el dramaturg, director (i també hauríem de dir activista polític) Milo Rau escruta la realitat política a través de documents reals. Ho va fer a "Hate radio" (Grec, 2013) impactant per la seva contundència, símplement reproduint els guions radiofònics que van encendra l'odi entre hutus i tutsis al cor d'Àfrica. Ara, la seva intenció d’entendre per què un jove europeu s’integra a l’Estat Islàmic falla estrepitosament. No té document on agafar-s’hi. Prova sort mirant de raonar les motivacions entre els seus actors. Creu que el pes del pare en l’educació del fill és clau. Probablement, perquè en la seva cerca de respostes va entrevistar un pare que denunciava als mitjans que els fills d’Europa marxaven a la guerra de Síria i ningú ho impedia. Aquest no va parar fins que el va tornar a casa. Però, segons la mirada de la producció, ja és un fill perdut en una causa irracional. La peça no indaga sobre els companys, la religió, la feina o la necessitat de revoltar-se. En té prou en respondre's un aspecte per un cas que, forçosament, ha dse ser molt més complex. de fet, els exemples de la companyia no són vàlids tampoc perquè, davant la diferent distància del pare amb els fills (la majoria, el ploren; només n'hi ha un que el repudia) cap d'ells s'ha enrolat a l'exèrcit sirià.

La posada en escena és esgotadora pel públic. L’excés de sobretítols impedeix veure res més. Tampoc passa gaire res: els actors basculen entre els diferents espais i es dirigeixen a una càmera que els reprodueix en primer pla. Pretén haver un ordre, això sí, establint capítols en la recerca i un epíleg. Hi ha la veritat dels actors, per moments còmica i altres d’elevada sinceritat i emoció, però no entén que no hi ha guerra nostra, si no causes (justes, o no) per les que sentir-se viu, tot i la tortura o la mort. És evident la seva voluntat de denúncia (la còmoda Europa obvia allò que l’incomoda) però és que "The Civil Wars" és incapaç d’enfocar on s’alimenten els mals, ni tant sols d’identificar-los i així la lluita segueix sent contra fantasmes. Llàstima.


Trivial