Timó d'Atenes

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer i David Selvas
Direcció:
David Selvas
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Pep Barcons
Ajudant de direcció:
Nuria Legarda
So:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Vídeo:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Producció:
La Brutal
Intèrprets:
Julio Manrique, Marta Marco , Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons
Sinopsi:

Timó és un ciutadà ric i poderós, és el centre de la vida social de la ciutat. Per les seves festes hi passen senadors, banquers i artistes. És un gran amic dels seus amics, generós i mecenes de les arts. Però quan tot li comença a anar malament, per culpa d’una nefasta administració, demana ajut als seus amics i li giren l’esquena.

A partir d’aquest moment, la seva generositat es converteix en ràbia i odi, no només cap a qui no l’ha ajudat,
sinó també contra tota la societat. Decideix exiliar-se de la ciutat i viure al marge de tot i de tothom.

Però, ironies del destí, mentre regira el terra de la seva nova llar buscant menjar, troba un maletí ple d’or. La
notícia de la seva inesperada riquesa arriba a oïdes dels seus antics amics, a qui els falta temps per anar a gaudir de la seva nova fortuna.

Aquest cop però, Timó aprofitarà l’ocasió per dir-los el que realment pensa d’ells i de la societat on viuen.

Crítica: Timó d'Atenes

06/11/2014

Bon cop de timó de La Brutal

per Víctor Giralt

Sovint es representen actualitzacions de Shakaspeare respectant escrupolosament les traduccions canòniques considerades insuperables. El problema és que text i imatge encaixen amb dificultat, i alguna escena grinyola. Menció especial, aquí, per la traducció de Salvador Oliva i, sobretot, per la dramatúrgia de Sergi Pompermayer i David Selvas, hàbil acompanyant la proposta escènica.

Una proposta que passa per dos moments i dues situacions estètiques, el del Timó ric, admirat i elogiat per la seva prodigalitat, i el del Timó esdevingut un cínic descregut (molt ben dibuixat el trànsit de l’un a l’altre per part de Julio Manrique), rebolcant-se en un munt de deixalles, i no en la cova de misantrop de l’original.

A més de Manrique (un ja no sap si és millor dirigint o interpretant), destaca Marta Marco, amb una actuació molt ben matisada. Es percep, en aquesta trepa que és la Brutal, la química que, per desgràcia, no desprenen els projectes d’encàrrec amb càstings forçats des de dalt. Una química que catalitza un molt bon espectacle.


Trivial