Timó d'Atenes és un projecte
que ha nascut expressament per servir al Festival Shakespeare i col•laborar en
la seva continuïtat. David Selvas i Julio Manrique, tots dos de la recentment
formada productora La Brutal, en solidaritat amb l'equip del festival, van escollir
aquest gran tema no massa conegut del dramaturg per a l'espectacle inaugural,
donada la seva potència i la actualitat. I Selvas, com a director, amb Sergi
Pompermayer, com a adaptador, ens han presentat una versió de la que ningú
diria que l'original és a 500 anys enrere. Ara ja s'han acabat les
representacions a l'àmbit del festival, però ben aviat (el 4 de novembre)
tornarà a la Biblioteca a fer temporada.
Mentre
entra el públic, una Mireia Aixalà, molt seductora passeja per l'escenari
-sense sorra!- amb l'Albert Ribalta, van a una taula parada, prenen
copes... No miren al públic perquè no són a la Biblioteca. Són els primers en
arribar a la festa que ha organitzat Timó d'Atenes, un home influent i poderós,
absolutament entregat a fer feliços els seus amics. La festa avança i en Timó
reparteix felicitat i diners. No té res per a ell. Però és tan generós com
inconscient i no s'adona que cada cop hi ha més gent al seu voltant i que els
diners s'acaben. "No passa res, ja m'ajudaran", pensa. Però s'equivoca.
L'esquiven i, de puntetes, escampen la boira.
Jo no
havia vist cap versió escenificada de Timó
d'Atenes, però m'he llegit
l'argument i és, exactament, el que vaig veure a la Biblioteca. El que és
realment extraordinari com, sense tocar res essencial, l`han convertit en un
text tremendament actual amb projeccions, manifestacions i clams a la
desobediència. Timó d'Atenes no només és un revolucionari que voldria canviar
el món. Et fa veure com poden ser bons però també dolents els diners, en què
ens poden convertir. I sobretot, ens planteja si és necessari. Hi pot haver un
món sense diners? Aparentment, no, tenen les claus del món. Però podríem
començar a aprendre a relativitzar-los. És possible. És aquella Utopia que
ningú ens pot impedir de somiar.
L'espectacle,
en general, té una certa olor a Biblioteca de Catalunya, es nota que ha nascut
pensat per a aquest espai. La complicitat entre La Brutal i La Perla 29 es
respira. Podria fer pensar enCels però és que ja ho va algú a la
presentació:Wajdi Mouawad, pel seu humanisme, per les emocions
que sap remoure... podria ser el Shakespeare del s. XXI. Els intèrprets són molt potents, tots:Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico, Mireia
Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons. Cal, però, destacar un cop més a Julio
Manrique, perquè ens serveix, profundament entregat, un text tremendament
difícil i farcit de monòlegs
