Timó d'Atenes

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer i David Selvas
Direcció:
David Selvas
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Pep Barcons
Ajudant de direcció:
Nuria Legarda
So:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Vídeo:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Producció:
La Brutal
Intèrprets:
Julio Manrique, Marta Marco , Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons
Sinopsi:

Timó és un ciutadà ric i poderós, és el centre de la vida social de la ciutat. Per les seves festes hi passen senadors, banquers i artistes. És un gran amic dels seus amics, generós i mecenes de les arts. Però quan tot li comença a anar malament, per culpa d’una nefasta administració, demana ajut als seus amics i li giren l’esquena.

A partir d’aquest moment, la seva generositat es converteix en ràbia i odi, no només cap a qui no l’ha ajudat,
sinó també contra tota la societat. Decideix exiliar-se de la ciutat i viure al marge de tot i de tothom.

Però, ironies del destí, mentre regira el terra de la seva nova llar buscant menjar, troba un maletí ple d’or. La
notícia de la seva inesperada riquesa arriba a oïdes dels seus antics amics, a qui els falta temps per anar a gaudir de la seva nova fortuna.

Aquest cop però, Timó aprofitarà l’ocasió per dir-los el que realment pensa d’ells i de la societat on viuen.

Crítica: Timó d'Atenes

28/10/2014

Els diners porten la felicitat però la cobren

per Teresa Bruna

Timó d'Atenes és un projecte que ha nascut expressament per servir al Festival Shakespeare i col•laborar en la seva continuïtat. David Selvas i Julio Manrique, tots dos de la recentment formada productora La Brutal, en solidaritat amb l'equip del festival, van escollir aquest gran tema no massa conegut del dramaturg per a l'espectacle inaugural, donada la seva potència i la actualitat. I Selvas, com a director, amb Sergi Pompermayer, com a adaptador, ens han presentat una versió de la que ningú diria que l'original és a 500 anys enrere. Ara ja s'han acabat les representacions a l'àmbit del festival, però ben aviat (el 4 de novembre) tornarà a la Biblioteca a fer temporada.

Mentre entra el públic, una Mireia Aixalà, molt seductora passeja per l'escenari -sense  sorra!- amb l'Albert Ribalta, van a una taula parada, prenen copes... No miren al públic perquè no són a la Biblioteca. Són els primers en arribar a la festa que ha organitzat Timó d'Atenes, un home influent i poderós, absolutament entregat a fer feliços els seus amics. La festa avança i en Timó reparteix felicitat i diners. No té res per a ell. Però és tan generós com inconscient i no s'adona que cada cop hi ha més gent al seu voltant i que els diners s'acaben. "No passa res, ja m'ajudaran", pensa. Però s'equivoca. L'esquiven i, de puntetes, escampen la boira. 

Jo no havia vist cap versió escenificada de Timó d'Atenes, però m'he llegit l'argument i és, exactament, el que vaig veure a la Biblioteca. El que és realment extraordinari com, sense tocar res essencial, l`han convertit en un text tremendament actual amb projeccions, manifestacions i clams a la desobediència. Timó d'Atenes no només és un revolucionari que voldria canviar el món. Et fa veure com poden ser bons però també dolents els diners, en què ens poden convertir. I sobretot, ens planteja si és necessari. Hi pot haver un món sense diners? Aparentment, no, tenen les claus del món. Però podríem començar a aprendre a relativitzar-los. És possible. És aquella Utopia que ningú ens pot impedir de somiar. 

L'espectacle, en general, té una certa olor a Biblioteca de Catalunya, es nota que ha nascut pensat per a aquest espai. La complicitat entre La Brutal i La Perla 29 es respira. Podria fer pensar enCels però és que ja ho va algú a la presentació:Wajdi Mouawad, pel seu humanisme, per les emocions que sap remoure... podria ser el Shakespeare del s. XXI. Els intèrprets són molt potents, tots:Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons. Cal, però, destacar un cop més a Julio Manrique, perquè ens serveix, profundament entregat, un text tremendament difícil i farcit de monòlegs


Trivial