Timó d'Atenes

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer i David Selvas
Direcció:
David Selvas
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Pep Barcons
Ajudant de direcció:
Nuria Legarda
So:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Vídeo:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Producció:
La Brutal
Intèrprets:
Julio Manrique, Marta Marco , Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons
Sinopsi:

Timó és un ciutadà ric i poderós, és el centre de la vida social de la ciutat. Per les seves festes hi passen senadors, banquers i artistes. És un gran amic dels seus amics, generós i mecenes de les arts. Però quan tot li comença a anar malament, per culpa d’una nefasta administració, demana ajut als seus amics i li giren l’esquena.

A partir d’aquest moment, la seva generositat es converteix en ràbia i odi, no només cap a qui no l’ha ajudat,
sinó també contra tota la societat. Decideix exiliar-se de la ciutat i viure al marge de tot i de tothom.

Però, ironies del destí, mentre regira el terra de la seva nova llar buscant menjar, troba un maletí ple d’or. La
notícia de la seva inesperada riquesa arriba a oïdes dels seus antics amics, a qui els falta temps per anar a gaudir de la seva nova fortuna.

Aquest cop però, Timó aprofitarà l’ocasió per dir-los el que realment pensa d’ells i de la societat on viuen.

Crítica: Timó d'Atenes

17/11/2014

¿Un Shakespeare...? Potser sí. ¿Una obra inacabada...? Potser també. ¿Una obra menor...? En tot cas, no es nota

per Andreu Sotorra

¿Un Shakespeare...? Potser sí. ¿Una obra inacabada...? Potser també. ¿Una obra menor...? En tot cas, no es nota. Admetem, doncs, que William Shakespeare, que escriu 'Timó d'Atenes' entre els anys 1607 i el 1608, devia ser un visionari quatre-cents anys abans. I els adaptadors de La Brutal —aquesta companyia que promet amb només tres emporades escasses de vida—, Sergi Pompermayer i David Selvas, s'han aprofitat d'aquesta visió de futur de l'autor anglès i han convertit 'Timó d'Atenes' en una brillant al·legoria del moment present.

No és estrany que, a l'època de Shakespeare, la seva estrena es retardés i l'obra fos víctima del que sempre hem anomenat "censura" abans que s'imposés el fals terme de "políticament correcte". La història de Timó no devia agradar els qui remenaven les cireres de l'època perquè Shakespeare no es limita a presentar el personatge com un llibertí, idealista, generós, confiat en l'amistat, avesat a balafiar sense donar mai una ullada als comptes vermells, amb la butxaca foradada i sense afany egoista. (...)

Un dels canvis substancials de l'adaptació de La Brutal és que la companyia la situa a l'Atenes actual. I es fa inevitable el ressò de l'última gran crisi grega. Però queda clar que podria ser qualsevol altre lloc on segons quins imperis com els de Timó s'han enfonsat com un joc de cartes en els últims temps. S'hi redueixen alguns dels personatges secundaris i es canvia el secretari Flavi per la secretària i dona de confiança, Flàvia, que vetlla per la hisenda, la caixa, la borsa i les propietats, i també porta les regnes de la festa d'amics amb la qual es fa l'obertura de la trama.

També el poeta de l'obra es converteix en una novel·lista, que fa parella amb el pintor, d'estil abstracte. Timó, doncs, viu envoltat de gent de l'art, les lletres, del món econòmic i de la política. I fins i tot protagonitza un espectacular acte generós a cop de xec —no sé si gaire contemporani— enriquint un servidor de tota la vida perquè l'amic banquer l'accepti com a gendre per a la seva filla. (...)

L'obra és de Julio Manrique —protagonista absolut—, que fa d'aquest Timó contemporani un individu creïble en l'etapa de luxe i ostentació i que el converteix en un perdedor insubornable, amb escenes carregades de violència, angoixa i deliri a la segona part, que perd els estreps quan apareix l'home del frac (Enric Auquer) i que opta per crear-se el seu propi i particular Mite de la Caverna per dominar i combatre des de la foscor interior la llum de l'exterior. La seva és una actuació epidèrmica, viva, arriscada... i parodiant el nom de la companyia, brutal. (...)

Trivial