Timó d'Atenes

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer i David Selvas
Direcció:
David Selvas
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Pep Barcons
Ajudant de direcció:
Nuria Legarda
So:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Vídeo:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Producció:
La Brutal
Intèrprets:
Julio Manrique, Marta Marco , Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons
Sinopsi:

Timó és un ciutadà ric i poderós, és el centre de la vida social de la ciutat. Per les seves festes hi passen senadors, banquers i artistes. És un gran amic dels seus amics, generós i mecenes de les arts. Però quan tot li comença a anar malament, per culpa d’una nefasta administració, demana ajut als seus amics i li giren l’esquena.

A partir d’aquest moment, la seva generositat es converteix en ràbia i odi, no només cap a qui no l’ha ajudat,
sinó també contra tota la societat. Decideix exiliar-se de la ciutat i viure al marge de tot i de tothom.

Però, ironies del destí, mentre regira el terra de la seva nova llar buscant menjar, troba un maletí ple d’or. La
notícia de la seva inesperada riquesa arriba a oïdes dels seus antics amics, a qui els falta temps per anar a gaudir de la seva nova fortuna.

Aquest cop però, Timó aprofitarà l’ocasió per dir-los el que realment pensa d’ells i de la societat on viuen.

Crítica: Timó d'Atenes

05/11/2014

Simfonia d'emocions des de la misèria i el desencant

per Jordi Bordes

Timó d'Atnes és Julio Manrique. És l'actor profund i que sap transmetre tant empatia com emocions, d'altres vegades (L'orfe del clan dels Zhao, Incendis, Hamlet...). Però també és un nou Manrique, més cridat, que enfolleix, que dóna patades i que viu un passatge tant dolorós com creure's que un era estimat per tothom i adonar-se que només estimaven els seus diners. Tira cap a l'expressionisme, cap a projectar amb cos i ànima una desesperació cruel.

La proposta que dirigeix David Selvas té un altre gran encert: el joc de l'espai. De la nitidesa de la hipocresia a les rugositats i espai de grans veritat d 'un abocador. Quan hi ha gana, una bossa plena d'or no serveix per a res. De fet, el diner regalat a cabassos s'ha demostrat tant estèril com l'adulació més buida.

Al costat de Manrique i aquest paisatge apocalíptic, un estol, de bons actors però que no poden demostrar gaire perquè l'acció se centra en aquest personatge que, un cop desprovist de la riquesa cultivarà la lucidesa. Serà el bufó més cínic i, per fi, coincidirà amb la cosmovisió del seu company filòsof, solitari per necessitat moral.

No se la perdin. Les dues hores d'espectacle passen d'una volada pero deixa màximes per omplir un cementiri d'epitafis incendiaris.


Trivial