Timó d'Atenes

informació obra



Autor:
William Shakespeare
Dramatúrgia:
Sergi Pompermayer i David Selvas
Direcció:
David Selvas
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Maria Armengol
Il·luminació:
Pep Barcons
Ajudant de direcció:
Nuria Legarda
So:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Vídeo:
Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Producció:
La Brutal
Intèrprets:
Julio Manrique, Marta Marco , Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons
Sinopsi:

Timó és un ciutadà ric i poderós, és el centre de la vida social de la ciutat. Per les seves festes hi passen senadors, banquers i artistes. És un gran amic dels seus amics, generós i mecenes de les arts. Però quan tot li comença a anar malament, per culpa d’una nefasta administració, demana ajut als seus amics i li giren l’esquena.

A partir d’aquest moment, la seva generositat es converteix en ràbia i odi, no només cap a qui no l’ha ajudat,
sinó també contra tota la societat. Decideix exiliar-se de la ciutat i viure al marge de tot i de tothom.

Però, ironies del destí, mentre regira el terra de la seva nova llar buscant menjar, troba un maletí ple d’or. La
notícia de la seva inesperada riquesa arriba a oïdes dels seus antics amics, a qui els falta temps per anar a gaudir de la seva nova fortuna.

Aquest cop però, Timó aprofitarà l’ocasió per dir-los el que realment pensa d’ells i de la societat on viuen.

Crítica: Timó d'Atenes

25/10/2014

Un Shakespeare poc conegut

per Teresa Ferré

Shakespeare també va deixar obres imperfectes. Timó d’Atenes divideix l’opinió dels experts, considerant-la menor, o una aposta per la recerca de noves formes. Una peça poc representada que hem tingut l’ocasió de veure-la per primer cop amb un equip de primeres espases de l’escena catalana, inaugurant el XI Festival Shakespeare.

El muntatge és de factoria contemporània, allò del sofà, la festa amb alcohol i drogues, el micro de tant en tant, escenografia a base de reciclatge i brutícia i música per crear alguna atmosfera. Una experiència que sens dubte tot l’equip ha gaudit intensament pel repte d’enfrontant-se a aquesta obra. Magnífic workshop si fos presentat com a tal. Però com a espectacle fet i dret li manca el batec intern necessari per fer el ple, transmetre clarament la intenció i enganxar l’espectador. El recordarem, això sí, per la interpretació del protagonista, un Julio Manrique en estat de gràcia. 

Trivial