Turba. (work in progress)

informació obra



Companyia:
Cia. Mos Maiorum
Sinopsi:

La companyia resident d’aquesta temporada és el col·lectiu Mos Maiorum, format per Mariona NaudinIreneu Tranis Alba Valldaura. Turba, amb l'acompanyament de María García Vera i Nicolas Chevallier, és un treball d’investigació amb el qual indaguen els mecanismes que fan possible la mobilització de masses. Aquest work in progress culminarà durant el 2020 en forma d’espectacle.
La proposta es mostra en dues parts.

part 1. Anatomia de la turba / dimecres i dijous 18h. / durada aproximada 1h. sense pausa

part 1. Anatomia de la turba / dimecres i dijous 18h.
L’anatomia de la turba és un esquarterament del cos teòric i pràctic que hem construït durant aquests mesos de residència. Presentarem un treball que encara està en procés d’esdevenir i, en aquest cas, ens sembla pertinent desplegar els camins que ens han portat fins aquí. Per això aquesta anatomia prové de diversos camps i conseqüentment es manifesta de formes diverses: des de l’antropologia, el cinema, la literatura, l’escena o la música. Convidem els assistents a immergir-se en el nostre món i entendre l’esquelet que s’ha constituït durant aquest mesos de feina.


part 2. Proposta escènica: Turba / de divendres a diumenge 18h. / durada aproximada 1h. 15' sense pausa

part 2. Proposta escènica: Turba / de divendres a diumenge 18h.
La proposta escènica que presentem és el resultat de quatre mesos d’investigació i de pràctica escènica. Continuarà el procés de destil·lació però ja volem coquetejar amb les formes d’una peça acabada i pensada per a un públic. S’articula en formats diversos que versen sobre la temàtica central i creen un paisatge escènic tant visual, com dramàtic, documental i sonor.

Crítica: Turba. (work in progress)

22/12/2019

Radiografia emocional d'una onada

per Jordi Bordes

Quina és la raó per la que es forma una onada? Per què creix fins a esdevenir tsunami? Si els científics analitzen i estudien les marees, ara els de Mos maiorum vol entendre perquè es generalitzen els moviments de masses.La facilitat d'epattizar-hi, de construir grup i homogenitzar el discurs i, paulatinament, la necessitat de reivindicar un matís que acaba degradant la causa general, comuna. La humanitat és una massa que no pensa, que es deixa portar per la majoria. El model d'aquestes protestes al carrer no entén d'ideologies, ni de situacions individuals. Hi ha un eslògan, hi ha uns signes, hi ha un líder que erigeix de la massa per acabar sent-ne bandera, fins i tot màrtir. I, només el temps (si més no, fins ara,) acaba esquerdant la idea monolítica que defensen. Aquestes són les reflexions de la companyia després d'unes setmanes d'investigació. Per ara, com a companyia resident del Lliure i amb el suport de l'ajut a la creació Carlota Soldevila, ensenyen un primer estadi del seu treball. El públic puja a l'escenari de la Fabià Puigserver iu dubta si sumar-se a la coreografia o atendre la veu en off que convida a no moure's. La llibertat està en poder saltar-se les normes, si n'hi ha necessitat. La por és l'element que modela la massa fins a donar formes que poden ser fantasmagòriques.

La companyia Mos Maiorum arrenca el seu tercer espectacle (de moment, en format de work in progress). Si van donar-se a conèixer amb Mos maiorum indagant sobre l'emigració al Mediterrani Sud (fent entrevistes amb àudio amb gent de totes les opinions per donar forma al verbatim) i posteriorment, van reflexionar a Gentry sobre la gentrificació a les grans ciutats (Barcelona, com a paradigma).

Declan Donnellan (Measure for measure) té una forma teatral que respon a la fórmula de Mos Maiorum, molt més estilitzada: Els personatges sedimenten en un moment i un instant concret i queden apartats del grup d'actors que estan en continu moviment i que el recollia. Així emergeix el vers i la situació, que es va desfent com una tempesta de sorra. De fetm el grup funciona com el cor grec en què es planteja les preguntes que vol presentar a l'espectador sense haver de prendre una posició massa evident a la trama. La pregunta de fons, el remor(fins i tot, trepitjat pel so elevat dins d'una discoteca és qui posa la música per fer ballar la resta, hi ha algú que domini les masses? La por, l'amenaça, altra vegada, fa pensar que sí. I que es fa imprescindible qüestionar els discursos simplistes per molt benintencionats que siguin per poder calibrar si ets onada que empeny o sorra de la platja que es arrossegada.