Al principi dels anys noranta, després d’anys d’eufòria, de modernització i de projecció internacional, el país s’enfronta a una important crisi econòmica i de valors. Tres joves amigues, que es van conèixer estudiant periodisme, veuen com els seus camins vitals es van separant a mesura que aquesta crisi es fa gran. Valèria inicia la recerca de la seva identitat per les discoteques de la Ruta Destroy. Ana cobreix el crim més traumàtic de la història d’Espanya per a la televisió valenciana. I Encarna dirigeix la comunicació d’un jove polític que marcarà un canvi de paradigma a tot el territori valencià. Un viatge de més de deu anys per una història d’amistat, de música electrònica, de televisió i de pors contemporànies. Un viatge a un passat recent que ens permet rellegir el més immediat present.
És una creació de Jordi Casanovas, un dramaturg i director que ha utilitzat sovint la realitat com a material dramatúrgic (fent servir fins i tot la tècnica Verbatim en muntatges com Ruz-Bárcenas, Port Arthur o Jauría), però també ha escrit comèdies (Idiota, Un home amb ulleres de pasta o Mala broma) i drames (Una història catalana, La dansa de la venjança o Gasolina). Els seus textos han rebut diversos premis i estan sent estrenats arreu del món.
Tot comença com un amable retrat generacional de la València de principis dels 90, amb la ruta del bakalao en
ple auge i la ressaca olímpica encara espessa. De sobte, un cor anònim
irromp amb la tragèdia –"Han trobat les xiquetes"–, revelació que cau
com una llosa i ens connecta amb l’esgarrifança, amb la memòria
col·lectiva que va quedar ferida el 1992 després del descobriment del
brutal crim de les tres nenes d’Alcàsser. Els
personatges corren a veure-ho per la tele mentre el públic es prepara
per viure de nou la desgràcia transformada en peça teatral...