Vilafranca

informació obra



Intèrprets:
Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert, Anna Ycobalzeta
Escenografia:
Sebastià Brosa
Producció:
Els Teatres Amics
Autoria:
Cesc Gay
Direcció:
Cesc Gay
Sinopsi:

30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat a tota la família a dinar. Els pares i la seva germana viuen a Moja. El seu germà a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per la Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats de Festa Major. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments, que mai no s’han dit, surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença. A Vilafranca.

Jordi Casanovas, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015

Marta Angelat, finalista en la categoria d'actriu de repartiment. Premis de la Crítica 2015

Manel Barceló, finalista en la categoria d'actor de repartiment. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Vilafranca

04/03/2015

Retrat de família mogut amb canelons cremats de fons

per Teresa Ferré
La tercera i última part de la trilogia sobre la identitat catalana de l'autor i director Jordi Casanovas està destinada a convertir-se en un espectacle popular d'èxit. La fórmula és senzilla: una dramatúrgia ben escrita i una temàtica universal, la família, en la qual qualsevol espectador es pot sentir reconegut.

Una trobada per a un dinar de festa major i tot el ritual de cultura popular que comporta és el detonant del conflicte. De la joia de l'hora del vermut pel retrobament al dinar on el plat estrella es malbarata. Discussió pel repartiment de l'herència, draps bruts, desigualtat afectives entre fills, rivalitat entre cosines per un jove convidat.... Tot amb un to de qualsevol sèrie televisiva costumista de les que "la nostra" ens té acostumats des de la seva fundació. Segurament no és el text que m'esperava, i hi ha una línia argumental interessant que convidaria a la reflexió però que l'autor només apunta i la deixa escapar.

On sí l’encerta Casanovas és en la direcció d’actors, dinàmica i fermament construïda per a cadascun dels personatges que ha creat. El repartiment tan d’actors com d’actrius és encertadíssim i la comunió entre ells fa d’aquest muntatge un goig per a l’espectador. El treball coral és excel·lent. A nivell individual és especialment destacable el duel entre les magnífiques Marta Angelat i Lluïsa Castells i l’entranyable i delicada interpretació del gran Manel Barceló.


Trivial