Vilafranca

informació obra



Intèrprets:
Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert, Anna Ycobalzeta
Escenografia:
Sebastià Brosa
Producció:
Els Teatres Amics
Autoria:
Cesc Gay
Direcció:
Cesc Gay
Sinopsi:

30 d’agost de 1999. Diada de Sant Fèlix. La Cristina ha convidat a tota la família a dinar. Els pares i la seva germana viuen a Moja. El seu germà a Vilanova. Es retroben tots, com han fet sempre per la Festa Major de Vilafranca, amb les parelles i els fills. Però la malaltia del patriarca s’està agreujant i aviat s’hauran de prendre decisions. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats de Festa Major. És possible que prendre decisions comporti acceptar grans renúncies. És possible que alguns dels secrets i pensaments, que mai no s’han dit, surtin avui entre el primer i el segon plat. Avui tot s’acaba i, potser, avui tot comença. A Vilafranca.

Jordi Casanovas, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2015

Marta Angelat, finalista en la categoria d'actriu de repartiment. Premis de la Crítica 2015

Manel Barceló, finalista en la categoria d'actor de repartiment. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Vilafranca

22/02/2015

Tots som Vilafranca!

per Teresa Bruna

La primera obra de la Trilogia sobre l'entitat catalana Vilafranca, un dinar de festa major, de Jordi Casanova s'ha estrenat, finalment, en ordre invers. L'autor vilafranquí ha volgut, amb encert, esperar que es pogués presentar amb tota la dignitat que es mereix: un desplegament d'actors de primera línia, cada un d'ells mostrant els tics d'un personatge que forma part de la nostra identitat. Si al damunt, ets de Vilafranca, la identificació frega el deliri.  Així, el que havia d'obrir la Trilogia per partir d'una ciutat cap a Catalunya, ha esdevingut el tancament, mostrant que Vilafranca i els vilafranquins estan a les nostres cases i que són universals.

Els espectadors érem uns voyeurs situats a dues bandes en un Auditori de Vilafranca totalment transformat. Hem anat a parar al 30 d'agost del 1999, Diada de Sant Fèlix, el gran dia de la Festa Major de Vilafranca. La família de la Cristina (Lluïsa Castell, Manuel Veiga i la nena, Georgina Latre) espera la resta de la família per fer el gran dinar plegats. Van arribant els pares ancians (Manel Barceló i Marta Angelat); el germà de Vilanova i la seva  parella (David Bages i Anna Ycobalzeta); la germana de Moja, el seu marit i la nena (Àurea Màrquez, David Vert i Vicky Luengo). Els personatges se'ns van presentant. Els escoltem com si fossin dels nostres, com si aquella vida fos nostra. Aparentment no passa res però tot ens ressona: algú regala una figureta de ballarina a l'àvia, es discuteix sobre qui fa millor els canelons, les fotos fetes en màquina de rodet, les diapositives... I també les nostres tradicions: la festa, els Castells, el Ball de Gitanes, aquell cava sense etiqueta...

El dinar avança i esclata la tragèdia, aquella que tants cops hem vist: les baralles dels germans per les herències. Tot parteix de la malaltia del pare, que va desapareixent a poc a poc a causa d'una pèrdua de memòria. Alguns germans s'han espavilat  i han pres decisions. Tot es va embolicant i ens preguntem, una vegada més, com pot ser possible que aquelles persones amb les que has jugat, has grimpat pels arbres, potser has cuidat, o cridat... passin a ser una mena d'enemic. Per què els diners passen per damunt de la relació amb els nostres éssers més propers? Tot això es va desgranant davant nostre mentre empatitzem probablement, amb el que sentim més aprop. Cadascú el seu...

Penso que és un dels textos més ben escrits de Casanova. La història ens va entrant lentament, com la cuina de l'àvia, i a poc a poc ens adonem que som de la família. Tot el que parlen ens és familiar: la rivalitat entre ciutats (en aquest cas, entre Vilanova i Vilafranca, que fa que dibuixin el matrimoni de Vilanova com els més pijos;) el malestar del personatge que interpreta l'Àurea Màrquez, que, tot i ser tres germans, és ella només la que viu i cuida els pares, amb un marit que poc l'ajuda perquè li agrada més el cava que la família. I la catalanitat de Vilafranca des d'abans la independència, el president Pujol, abans... i ara!

Sobre la interpretació només puc dir que, de la mateixa manera que Casanova ha esperat poder fer l'espectacle amb prou complicitats (els Sis Teatres Amics) perquè no hi falti detall, els actors també els ha escollit molt bé i els ha dirigit com volia. Cada un representa un caràcter concret i la problemàtica familiar que això comporta i, a la vegada, cada un d'ells ens parla d'una tradició. Un treball d'artesania literària que els intèrprets han entès perfectament i s'hi han avingut a jugar.

Algú l'ha comparat amb Agost. És una bona comparació que demostra que som universals amb les nostres virtuts i misèries. Ja m'agradaria, ja, veure-la dins d'una Masia catalana i envoltada de vinyes! De fet, passa en agost! 


Trivial