Vorònia

Dansa

informació obra


Il·luminació:
Albert Faura
Producció:
Mercat de les Flors, La Veronal, Théâtre National de Chaillot, Hessisches Staatsballett Darmstadt Wiesbaden, Tanz im August Berlin, Grec 2015 Festival de Barcelona
Direcció:
Marcos Morau , Sol Picó
Coreografia:
Marcos Morau i els intèrprets
Dramatúrgia:
Roberto Fratini, Pablo Gisbert
Intèrprets:
Joaquín Collado, Jony López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Giacomo Todeschi
Escenografia:
La Veronal, Enric Planas
So:
Marcelo Lastra
Companyia:
Jordi Cortés / Associació Kiakahart
Sinopsi:

La foscor i les tenebres regnen al fons de la cova Vorònia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. És, segurament, l’escenari ideal per a una exploració del mal com la que es disposa a emprendre aquesta companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió. En aquesta peça opten per una contraposició d’imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereix a la coreografia un caràcter abstracte i, de vegades, fins i tot violent. L'espectacle explora conceptes com la moral humana i la religió. I Vorònia constitueix, en aquest context, l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'hades clàssic o els cercles de "La Divina Comèdia", que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escenari.

Lorena Nogal, premiada als P. de la Crítica 2015, categoria ballarina

Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2015

Manuel Rodríguez, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015


Crítica: Vorònia

02/07/2015

Notable espectacle d'inauguració del Grec, tot i no ser el més directe de La veronal

per Jordi Bordes

Depurat espectacle d'inauguració del Grec però curt de fragmentació narrativa per la trajectòria habitual de La Veronal. Potser la necessitat de fer-se més políticament correctes ha perjudicat la frescor de les coreografies (i les seves dramatúrgies). La idea de Vorònia és prou simple; no hi amaga gaires girs. Ens transporta a una mena d'infern amb un ascensor que sempre baixa avall (amb l'excepció d'un sol viatge, que dóna via a l'esperança). La dansa és magnètica, d'una ductilitat increïble: no projecten terra ni aire, alternen tant el treball de cames com el de braços (les cames, de fet, sovint semblen braços llargs). Les línies que projecten són diagonals i, generalment, atemptant contra el centre de gravetat, posant al límit l'equilibri. Pel que fa a la dramatúrgia, és massa impenetrable. Si més no, per a l'espectador mitjà. Les lletres impreses remeten a textos bíblics: l'aire és medieval. Els personatges, amb un cert toc renaixentista, qüestionant la Veritat absoluta de les religions (mantenint l'aire de "Siena"): però el destí o la força del mal de "Vorònia" arrossega i la raó no sembla tenir lloc a taula. Un treball generós d'imatgesi un desgast físic notable, sense que mai es perdi l'alè.

Apareixen, com esquitxades les idees força de com les religions adverteixen del Mal però no hi ha camí desbrossat per entendre la perversitat (o no) d'aquesta amenaça velada. Al final, tots són humans, reptant a l'espectador i quasi, protegint que una ànima (el xai innocent que neix del ventre d'una dona, potser) pugui ascendir al cel. Una mena de Jesús, una mena d'home bo.

Trivial