Vorònia

Dansa

informació obra


Il·luminació:
Albert Faura
Producció:
Mercat de les Flors, La Veronal, Théâtre National de Chaillot, Hessisches Staatsballett Darmstadt Wiesbaden, Tanz im August Berlin, Grec 2015 Festival de Barcelona
Direcció:
Marcos Morau , Sol Picó
Coreografia:
Marcos Morau i els intèrprets
Dramatúrgia:
Roberto Fratini, Pablo Gisbert
Intèrprets:
Joaquín Collado, Jony López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Giacomo Todeschi
Escenografia:
La Veronal, Enric Planas
So:
Marcelo Lastra
Companyia:
Jordi Cortés / Associació Kiakahart
Sinopsi:

La foscor i les tenebres regnen al fons de la cova Vorònia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. És, segurament, l’escenari ideal per a una exploració del mal com la que es disposa a emprendre aquesta companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió. En aquesta peça opten per una contraposició d’imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereix a la coreografia un caràcter abstracte i, de vegades, fins i tot violent. L'espectacle explora conceptes com la moral humana i la religió. I Vorònia constitueix, en aquest context, l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'hades clàssic o els cercles de "La Divina Comèdia", que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escenari.

Lorena Nogal, premiada als P. de la Crítica 2015, categoria ballarina

Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2015

Manuel Rodríguez, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015


Crítica: Vorònia

02/07/2015

Apocalíptic

per Francesc Massip

Inauguració del Festival Grec d'alta volada, amb ballarins superlatius, que pronuncien elaborades coreografies, de vegades aèries, d'altres retorçudes, entortolligades, angoixants, que rimen amb una historia abismal, que recorre les inflexions del mal que descriu l'al·lucinant Apocalipsi de Joan de Patmos. Un batec d'ales palmejades evoca l'estol angèlic que es precipita a l'Avern. Àngel i diable, les dues cares de la mateixa moneda. La llum i la fosca. "Qui sap el Bé?", diuen que se li va preguntar al Dante: "Qui ha tastat el mal!", diuen que va respondre. Ningú com el poeta toscà ha anat tan lluny en recrear la idea d'Infern. Els seus versos alenen sobre Vorònia, que només peca d'un excés de discurs que dificulta el gaudi i refreda l'emoció. I, tanmateix, quin esclat d'excel·lència!

Trivial