La foscor i les tenebres regnen al fons de la cova Vorònia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. És, segurament, l’escenari ideal per a una exploració del mal com la que es disposa a emprendre aquesta companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió. En aquesta peça opten per una contraposició d’imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereix a la coreografia un caràcter abstracte i, de vegades, fins i tot violent. L'espectacle explora conceptes com la moral humana i la religió. I Vorònia constitueix, en aquest context, l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'hades clàssic o els cercles de "La Divina Comèdia", que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escenari.
Lorena Nogal, premiada als P. de la Crítica 2015, categoria ballarina
Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2015
Manuel Rodríguez, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015
Un metafòric descens a l'infern que
s'acompanya d'una estètica neobarroca densament guanyada. Viatgem
entre el llenguatge profètic de l'Antic Testament', Dant (és clar),
o ja més en clau contemporània tocs del pertorbador surrealisme
vermellós de Lynch, tret tant irrenunciable a l'estil La Veronal. En el
pla del moviment regna l'estranyament d'un cos aliè a les seves
pròpies reaccions, una sensació difícil de pair que qualla dins la
proposta des dels primers moments. Descàrrega d'arel clàssica en el pla musical, tot ben compassat al conjunt, fent lliga també
amb l'alienant ambientació sonora. No es pot negar que l'artefacte
escènic té una brillant personalitat que ens permet elevar-lo a
l'Olimp dels encàrrecs d'inauguració del Festival Grec malgrat,
fins i tot, que la potència decaigui un poc durant la segona part.