Vorònia

Dansa

informació obra


Il·luminació:
Albert Faura
Producció:
Mercat de les Flors, La Veronal, Théâtre National de Chaillot, Hessisches Staatsballett Darmstadt Wiesbaden, Tanz im August Berlin, Grec 2015 Festival de Barcelona
Direcció:
Marcos Morau , Sol Picó
Coreografia:
Marcos Morau i els intèrprets
Dramatúrgia:
Roberto Fratini, Pablo Gisbert
Intèrprets:
Joaquín Collado, Jony López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Giacomo Todeschi
Escenografia:
La Veronal, Enric Planas
So:
Marcelo Lastra
Companyia:
Jordi Cortés / Associació Kiakahart
Sinopsi:

La foscor i les tenebres regnen al fons de la cova Vorònia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. És, segurament, l’escenari ideal per a una exploració del mal com la que es disposa a emprendre aquesta companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió. En aquesta peça opten per una contraposició d’imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereix a la coreografia un caràcter abstracte i, de vegades, fins i tot violent. L'espectacle explora conceptes com la moral humana i la religió. I Vorònia constitueix, en aquest context, l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'hades clàssic o els cercles de "La Divina Comèdia", que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escenari.

Lorena Nogal, premiada als P. de la Crítica 2015, categoria ballarina

Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2015

Manuel Rodríguez, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015


Crítica: Vorònia

03/07/2015

Manierisme bastard

per Manuel Pérez i Muñoz

Un metafòric descens a l'infern que s'acompanya d'una estètica neobarroca densament guanyada. Viatgem entre el llenguatge profètic de l'Antic Testament', Dant (és clar), o ja més en clau contemporània tocs del pertorbador surrealisme vermellós de Lynch, tret tant irrenunciable a l'estil La Veronal. En el pla del moviment regna l'estranyament d'un cos aliè a les seves pròpies reaccions, una sensació difícil de pair que qualla dins la proposta des dels primers moments. Descàrrega d'arel clàssica en el pla musical, tot ben compassat al conjunt, fent lliga també amb l'alienant ambientació sonora. No es pot negar que l'artefacte escènic té una brillant personalitat que ens permet elevar-lo a l'Olimp dels encàrrecs d'inauguració del Festival Grec malgrat, fins i tot, que la potència decaigui un poc durant la segona part.

Trivial