Vorònia

Dansa

informació obra


Il·luminació:
Albert Faura
Producció:
Mercat de les Flors, La Veronal, Théâtre National de Chaillot, Hessisches Staatsballett Darmstadt Wiesbaden, Tanz im August Berlin, Grec 2015 Festival de Barcelona
Direcció:
Marcos Morau , Sol Picó
Coreografia:
Marcos Morau i els intèrprets
Dramatúrgia:
Roberto Fratini, Pablo Gisbert
Intèrprets:
Joaquín Collado, Jony López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Giacomo Todeschi
Escenografia:
La Veronal, Enric Planas
So:
Marcelo Lastra
Companyia:
Jordi Cortés / Associació Kiakahart
Sinopsi:

La foscor i les tenebres regnen al fons de la cova Vorònia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. És, segurament, l’escenari ideal per a una exploració del mal com la que es disposa a emprendre aquesta companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió. En aquesta peça opten per una contraposició d’imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereix a la coreografia un caràcter abstracte i, de vegades, fins i tot violent. L'espectacle explora conceptes com la moral humana i la religió. I Vorònia constitueix, en aquest context, l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'hades clàssic o els cercles de "La Divina Comèdia", que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escenari.

Lorena Nogal, premiada als P. de la Crítica 2015, categoria ballarina

Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2015

Manuel Rodríguez, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015


Crítica: Vorònia

02/07/2015

El nostre infern de cada dia

per Aída Pallarès

Hipnòtic, commovedor, imaginatiu. En el primer acte de Vorònia, l’espectacle inaugural del Festival Grec, Marcos Morau demostra, un cop més, que és un dels coreògrafs més brillants i interessants del panorama actual. En la recerca d’una resposta a l’enigma del mal, La Veronal s’endinsa en la cova més profunda del món, en el buit més aterrador.

Vorònia és una exploració del mal, un viatge als múltiples inferns, una crítica als abusos de la religió, la violència, la traició. Vorònia és la deformitat dels cossos, és el moviment pràcticament espasmòdic, hipnòtic i brillant de La Veronal. El triomf del nihilisme. Posar-nos davant del mirall i sacsejar-nos a ritme de Wagner fins que reaccionem i ens adonem que vivim A puerta cerrada.

 Vorònia no és un espectacle rodó, tot i que molt possiblement ho serà quan arribi al Mercat de les Flors, però aconsegueix sacejsar i remoure a l’espectador. Encara és aviat per dir-ho però estic convençuda que d’aquí una, dues o tres setmanes molts de nosaltres encara reviurem algunes escenes de l'espectacle. I, potser per això, no és agosarat afirmar que l’any que ve tornarem a Vorònia.


Trivial