Vorònia

Dansa

informació obra


Il·luminació:
Albert Faura
Producció:
Mercat de les Flors, La Veronal, Théâtre National de Chaillot, Hessisches Staatsballett Darmstadt Wiesbaden, Tanz im August Berlin, Grec 2015 Festival de Barcelona
Direcció:
Marcos Morau , Sol Picó
Coreografia:
Marcos Morau i els intèrprets
Dramatúrgia:
Roberto Fratini, Pablo Gisbert
Intèrprets:
Joaquín Collado, Jony López, Sau-Ching Wong, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Giacomo Todeschi
Escenografia:
La Veronal, Enric Planas
So:
Marcelo Lastra
Companyia:
Jordi Cortés / Associació Kiakahart
Sinopsi:

La foscor i les tenebres regnen al fons de la cova Vorònia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. És, segurament, l’escenari ideal per a una exploració del mal com la que es disposa a emprendre aquesta companyia de dansa, formada l’any 2005 per un conjunt d’artistes procedents dels mons de la dansa, el cinema, la fotografia i la literatura que buscaven nous llenguatges d’expressió. En aquesta peça opten per una contraposició d’imatges constant i per una desconstrucció del moviment que confereix a la coreografia un caràcter abstracte i, de vegades, fins i tot violent. L'espectacle explora conceptes com la moral humana i la religió. I Vorònia constitueix, en aquest context, l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'hades clàssic o els cercles de "La Divina Comèdia", que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escenari.

Lorena Nogal, premiada als P. de la Crítica 2015, categoria ballarina

Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2015

Manuel Rodríguez, finalista a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2015


Crítica: Vorònia

03/07/2015

¡Larga vida en el infierno!

per Elisa Díez

(...) Descendemos al infierno, a un infierno adulto donde no hay límites y el juego está a la orden del día. Con una puesta en escena llena de simbolismo, la Veronal analiza, critica y escenifica todas las maldades que es capaz de cometer el ser humano. Bajo la atenta mirada de un púber, que incautamente está deseando salir al mundo de los adultos, vamos presenciando barbaridad detrás de barbaridad. Egoísmo, sometimiento, ira, traición se dibujan en un entorno que vive bajo la atenta mirada de la todopoderosa religión.

Violencia, mucha violencia en el movimiento de los cuerpos, cuerpos deformados bailan al ritmo de Wagner que apunta a un final trágico, donde ya no será la tragedia lo más difícil de asumir, sino como cada uno de los personajes ha vivido ajeno o gracias a ella. Los espectadores somos un espejo de un juego maléfico, pero que se va convirtiendo en una rutina diaria.

El rojo como telón de fondo de toda la crudeza presenciada. Hemos sido dados como ofrenda a un Dios sin escrúpulos que nos ha llevado por la senda del mal, y de la que somos adictos. Al final no todo era infierno, la gloria del aplauso gana la batalla. En temporada, y en otro contexto, se podrá ver al Mercat de les Flors. Falta corregir algunos peros en la dramaturgia para completar la magia que nos tiene acostumbrados los espectáculos de Marcos Morau, artífice de La Veronal. ¡Larga vida en el infierno!

Trivial