You say tomato

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana

Intèrprets:
Anna Moliner, Joan Negrié
Autoria:
Joan Yago
Direcció:
Joan Maria Segura Bernadas
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Il·luminació:
Marc Salicrú
Coreografia:
Joan Maria Segura Bernadas
Direcció Musical:
Xavier Mestres
Sinopsi:

I si ara, simplement, ho deixéssim estar? Hem travessat el país en cotxe innumerables vegades, hem actuat a locals ruïnosos, hem mantingut llargues i pesades converses amb empresaris indesitjables i ens hem deixat la pell en cada concert; hem renunciat a amics, a aficions i a estones d’oci, hem regalat les nostres vacances, les nostres hores de son, hem deixat de fer viatges; ho hem donat literalment tot per aconseguir el nostre somni. Però avui tenim 37 anys i poc a poc comencem a adonar-nos que la vida que havíem somiat no té resa veure amb aquesta. Aleshores per què no ho deixem estar? Simplement. Per què no ens acomiadem amb un últim gran concert i ho deixem estar.

En Santi, fill renegat d’una llarga nissaga d’orquestristes de comarques, i la Rosó, nena prodigi televisiva dels primers noranta, porten 10 anys vivint junts. La seva història d’amor va començar juntament amb un trepidant projecte musical que els havia de portar, un dia o altre, al capdamunt de l’escena catalana. Els anys han passat i aquest dia no ha arribat. Avui, mentre esperen que les portes s’obrin i el local s’ompli de gent per recuperar part dels diners que han perdut en la seva darrera gira, no tindran més remei que preguntar-se cap a on va el seu projecte musical, cap a on va la seva història d’amor i quina de les dues coses està destruint a l’altre.

Amb referents al cap com "Ay! Carmela" de José Sanchís Sinisterra, "El viaje a ninguna parte" de Fernando Fernan Gómez o "Minetti" de Thomas Bernhard, volem que "You Say Tomato" sigui una comèdia intensa i profundament humana on el diàleg còmic i la música lleugera construeixin una reflexió des acomplexada sobre el sentit real de l’art en el món en que vivim, sobre la satisfacció i la felicitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser joves, deixem de tenir tota la vida per davant i ens adonem que, si no fem alguna cosa per evitar-ho, la nostra vida serà així fins als darrers dies. És això el que volíem?


Crítica: You say tomato

21/12/2016

UN APETITÒS TOMAQUET

per Ferran Baile

Teatre dins del teatre i un reflex de les parelles a la vida real i una agredolça reflexió sobre els triomfadors i els perdedors i la subtil línea que els separa o-i els uneix.  Un espectacle que t´ atrapa de d´ abans d´ asseure´t a la butaca, tot seguint des de que entres al teatre, ells ja són actuant, les peripècies d´una parella de cantants, també parella sentimental a la vida real,  contractats per cobrir un forat de la programació de la Festa Major d´un poble, obligats (com s´ acostuma) a improvisar-se el camerino en un racó d´un escenari i una mica oblidats dins del programa, on sense protagonisme se´ls anuncia a l´ apartat,  Altres activitats..

Mentre van preparant-se per a l´ actuació, discuteixen, reflexionen, assagen precàriament i van deixant anar les seves frustracions, els seus dubtes, la crisi dels quaranta i també alguna de les seves certeses. Si bé no han aconseguit la fama ni el reconeixement que pensaven i potser mereixien, segueixen treballant en el que els hi agrada i d´una manera anònima, respecte a la fama, fent feliços per dues hores a un nombre de persones que venen a veure´ls.  

L´espectacle acaba amb un tast del seu espectacle, un antològic duet cantat i ballat amb temes romàntics d´ èxit en les darreres dèecades.

Anna Moliner (Mar i cel, Infamia, Les bruixes de Salem, Cites-TV3, compositora i cantant del CD, Scents..) i Joan Negrié (La marató de Nova York, gestor i director de la Sala Trono-Tarragona), són dos actors-cantants-ballarins polifacètics de brillant recorregut.  Ambdós es complementen a la perfecció i fan d´aquest espectacle una delícia de frescor interpretatiu plenament recomanable.

El títol de You say tomato s´inspira en una de les estrofes de la cançó Let´s call the Whole Thing Off, escrita per George Gershwin i Ira Gershwin (Rapsody in Blue, Porgy and Bess, Un americà a Paris..), que es va popularitzar al formar part de la pel.lícula Shall We Dance (a Espanya, Ritmo loco), protagonitzada per Fred Astaire i Ginger Rogers.

Escrita pel jove i prolífic dramaturg Joan Yago , membre de la Companyia La Calòrica i dirigida per Joan María Segura (Egos Teatre), va ser estrenada l´octubre del 2015 a la Sala Trono de Tarragona i posteriorment a la Sala Muntaner de Barcelona. Aquest estiu va saltar l´Atlàntic per anar a Buenos Aires, on es va representar amb molt d´èxit als teatres Santos 4040 i Bandfield Teatro Ensemble, del 15 d´agost al 5 de setembre. De nou a Barcelona i des del 16 de novembre es representa al Club Capitol.

No us la perdeu.  

Us aconsellem visitar Clip de Teatre la pàgina web sempre molt ben documentada de l´Andreu Sotorra, on podreu veure imatges de l´espectacle, de la pel.lícula de Fred Astaire i Ginger Rogers i de George Gershwin, www.andreusotorra.com

Altres pàgines web interessants:   www.annamoliner.com, www.facebook.com/joan.negrie, www.lacalorica.com i www.egosteatre.com

Text: ferranbaile@gmail.com


Trivial