A mí no me escribió Tennesse Williams

informació obra



Autor:
Roberto G. Alonso , March Rosich
Intèrprets:
Roberto G. Alonso
Vestuari:
Roberto G. Alonso, Lorenzo Caprile
Escenografia:
Víctor Peralta
Companyia:
Carretera 45 Teatro
Direcció:
Antonio Zúñiga
Estrena:
FiraTàrrega 2016
Sinopsi:

Una dona d'edat indefinida explica les seves recances. Amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, exposa les desil·lusions que l'han convertit en la persona que és ara i s'emmiralla en la desmesura de les heroïnes de Tennesee Williams o en les dives de la cançó.

Rere les seves històries apareix una figura desnonada emocionalment i econòmicament que lluita per la supervivència amb les armes de la ficció. Una peça que fa incursions en la dansa, el teatre gestual, el text clàssic, el playback, la cançó en directe i la performance, buscant la proximitat amb el públic en un escenari no convencional.

Crítica: A mí no me escribió Tennesse Williams

14/03/2018

Gran teatre de mides petites

per Iolanda G. Madariaga

Més enllà de les etiquetes que sovint fem servir per qualificar el teatre, A mí no me escribió Tennesse Williams és un magnífic espectacle: un one-man-show que depassa el gènere del monòleg per esdevenir una tragicomèdia d’alta volada. L’espectacle que va triomfar a Fira Tàrrega 2016, s’instal·la ara a La Seca després d’una exitosa gira. Roberto G. Alonso ha creat un personatge enorme prenent com a referents les tristes heroïnes de feminitat histriònica de les obres de Williams. En col·laboració amb Marc Rosich, aixeca un espectacle ple d’humor i de tendresa, amb algunes notes de patetisme. La seva heroïna és una Blanche DuBois atropellada pel tramvia que s’arrecera sota un pont a llepar-se les ferides. Malgrat això, ens fa riure i somriure amb la seva particular manera d’encarar la difícil situació que viu. Armada amb una escopeta de balins i un nodrit vestuari, la protagonista desgrana la seva vida amb banda sonora inclosa. La anècdota s’escora cap el melodrama, però Roberto G. Alonso dinamita d’entrada aquesta possibilitat exercint de gran vedet, atansant-se al públic i fent-lo còmplice del joc teatral. La protagonista s’exhibeix impúdica i coqueta. No obstant, el seu deambular escènic -aparentment banal i capritxós- està subjecte a una mesurada coreografia de la que Roberto G. Alonso n’és l’autor i el seu excepcional intèrpret.

Trivial