Excell.ent vetllada
teatral amb un gran text i uns grans actors servint-nos un magistral recital
interpretatiu. L´espectacle es composa de dues obres independents lligades per
una interpretació musical. La primera és una peça curta escrita per De Filippo
als 22 anys, Uomo e Galantuomo, que protagonitza una companyia de teatre de
fira de tres al quart que ha d´enginyar-se-les per suplir la manca d´actors a
l´hora d´escenificar el muntatge. L´actor principal, a més director i
productor, omnipresent i destraler, retalla, canvia, dona ordres a tort i a
dret i es passa el text per on vol. Un divertidíssim i esperpèntic Jordi Bosch omple l´escèna recordant,
salvant el físic, al gran Aldo Fabrizzi de Vita
de Cani, pel.lícula imprescindible per a qualsevol amant del teatre.
Desprès d´aquest
deliciós aperitiu, entrem a l´obra bàsica de l´espectacle, La gran il.lusió (La grande
magia, estrenada el 1948, just desprès de la guerra i una de les grans
obres de De Filippo). De nou una gran interpretació de Jordi Bosch, ara histriònic però menys, en el paper d´un trampós
il.lusionista que manipula i juga amb els sentiments i les pors i supersticions
dels altres. Antagonista del personatge del mag és un compte que no vol acceptar
l´idea que la seva dona l´enganya. Una magistral interpretació plena de matiços
d´en Ramón Madaula que passa de ser
un personatge antipàtic als inicis fins acabar sent un envellit, tendre i entranyable
home presoner del món idíl-lic que no vol perdre, tot i coneixedor en el fons
que es menteix a si mateix, fins abraçar la follia, deixant-se manipular per un
vividor. Una comèdia tragicòmica, una meravella de text que té un rere fons
profund i que d´una manera o altre ens toca, ja que tots tenim un xic del
personatge de Calogero di Spelta i també del .
Amb Jordi Bosch i
Ramón Madaula, els dos grans protagonistes i trobem un repartiment molt
equilibrat, que combina actors veterans amb joves, amb la gran Mercè Sampietro com a Zaira la dona del mag, Oriol Guinart brodant el paper del majordom i abans el de l´hoste
de parla mallorquina, Laura Aubert, Teresa Lozano, Francesca Piñón, Xavier
Ribalta i Marc Rodríguez.
Menció especial per a
Robert González, que interpreta al
cantant de forma brillant, tan en l´expresió corporal com en la brillant tessitura
del cant napolità. Tan ell com Laura Aubert són components d´Els Pirates,
l´esplèndida companyia de músics-actors que regeix el Círcol Maldà, un lloc de
referència dins del panorama teatral barceloní. Laura Aubert, tocant la
mandolina i demostrant una vegada més la seva vesant polifacètica, acompanya
Robert González, amb els altres músics, Pablo
Martorelli, Carles Pedragosa i Roman
Gottwald.
Lluis Pascual aconsegueix
endinsar-nos al món de De Filippo amb mà de mestre i amb un muntatge que
recorda en part la seva magistral, inoblidable versió catalana del Goldoni d´Els Ferestecs.
Hermann Bonnin va
dirigir una versió de La gran il.lusió
el 1988 al Teatre Romea, amb traducció de Narcís Comadira.
Eduardo de Filippo
(1900-1984), és un dels grans dramaturgs del segle XX i un autor imprescindible
per conèixer la realitat italiana i especialment la napolitana, la ciutat on va
néixer, viure i va desenvolupar la major part de la seva carrera. Fill
d´actor–director i sastressa teatral va viure des de petit el món del teatre i
amb dos dels seus germans, Peppino i Titina, també actors, varen escriure
pàgines brillants del teatre napolità i
italià amb la Compagnia Umoristica De Filippo (1931-1945).
Combinant
l´interpretació, amb la direcció i la dramatúrgia, Eduardo De Filippo ens ha
ofert un llarg llegat d´obres magnifiques que han estat traduïdes a diversos
idiomas. Les més conegudes son Filomena
Maturano (1946), traduïda a 20 idiomes i portada al cinema com a Matrimonio a la italiana per Vittorio De
Sica (1964) i interpretada per Sophia Loren i Marcello Mastroianni. Una altre de les seves obres més conegudes és
Sabato, domenica, lunedi (1959), que va representar-se durant dos anys
a Broadway i que va ser estrenada a Londres dirigida per Franco Zeffirelli i
interpretada per Laurence Olivier. Darrerament a Barcelona hem tingut ocasió de
veure dos excel.lents muntatges d´obres
de De Filippo: L´Art de la Comédia,
dirigit per Xavier Albertí amb Lluis Homar com a protagonista al TNC (2015) i de
Natale in casa Cupiello (1931),
estrenada per La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya (2013).
Pels que vulguin
saber més d´Eduardo de Filippo, a més
de les seves obres escrites i traduïdes al català i al castellà, podeu trobar
via Amazon, algunes de les pel.lícules que va dirigir i interpretar i
especialment una deliciosa sèrie de 10 DVDs, sota el títol d´Il Teatro di Eduardo que ofereix deu de
les seves millors obres, dirigides i interpretades per ell mateix a la
televisió italiana. Aquesta edició va ser distribuïda pel Corriere della Sera
el 2014.
Pels interessats en
les arrels i particularitats de la cançó
napolitana, fonamental en el panorama operístic i de la cançó mediterrànea
i del sud d´Europa, busqueu a youtube l´extraordinària pel.lícula documental-musical,
Passione, dirigida per John Turturro
el 2010. Recentment hi ha hagut un passi a la BiblioMusiCineteca, comentat pel
periodista napolità Paolo Basurto i se n´esta preparant un altre, www.bibliomusicineteca.com
ferranbaile@gmail.com
