A teatro con Eduardo

informació obra



Vestuari:
Alejandro Andújar
Composició musical:
Dani Espasa
Ajudant de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Xavier Clot
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Franc Aleu
Músics:
Laura Aubert, Robert González, Pablo Martorelli , Carles Pedragosa, Roman Gottwald
Intèrprets:
Laura Aubert, Jordi Bosch, Robert González, Oriol Guinart, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Francesca Piñón, Albert Ribalta , Marc Rodríguez , Mercè Sampietro
Autor:
Eduardo de Filippo
Adaptació:
Lluís Pasqual
Direcció:
Lluís Pasqual, Stella Arauzo
Companyia:
Compañía Antonio Gades
Sinopsi:

 “L’esforç desesperat que fa l’home intentant donar un sentit a la vida és teatre”. Eduardo de Filippo

Una nit de teatre amb Eduardo de Filippo, un autor que estima tot allò que toca, temes, personatges, espectadors... sempre promet. Una vetllada feta de dos títols: el primer acte d’una peça de joventut, Home i senyor, on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel. I després La gran il·lusió, el primer acte de la qual passa en un hotel on els clients esdevenen el públic d’un espectacle de màgia. Eduardo de Filippo mai no haurà estat tan a prop de Pirandello. La vida és com una funció de teatre, sí, però també com una capsa xinesa, o una nina russa que dins en conté una altra, i una altra i una altra, com un joc d’il·lusió que no s’acabés mai... Qui és l’il·lusionista que manega les nostres vides? I a ell, quin altre il·lusionista el domina? I si ens agradés viure en un món d’il·lusió? Qui ho ha dit que no és millor que viure dins una pretesa realitat? La hilaritat i l’emoció es barregen en mans d’aquest geni del teatre napolità que jugava a fer teatre per explicar-se la vida sempre amb un somriure sorneguer als llavis, molt semblant al nostre.
Lluís Pasqual

Premi de la Crítica 2016 categoria direcció (Lluís Pasqual)

Premi de la Crítica 2016 categoria espai escènic (Alejandro Andújar i Lluís Pasqual)

Ramon Madaula, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2016

Xavi Clot, finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2016

Alejandro Andújar, finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2016

Crítica: A teatro con Eduardo

25/04/2016

Un de Filippo rutilant

per Núria Sàbat

Sembla, i és d’agrair, que d’un temps ençà, i encara que sigui una mica amb comptagotes, alguns dels nostres directors més aclamats hagin decidit –no pas fer-nos conèixer, perquè no crec que cap afeccionat al bon teatre o al bon cinema ignori el nom i la figura d’Eduardo de Filippo– fer arribar al gran públic la figura del gran dramaturg napolità amb muntatges excel·lents que esdevindran tot un referent.

De les diverses obres estrenades, cal destacar-ne especialment aquell memorable i multipremiat Dissabte, diumenge i dilluns que Sergi Belbel (amb O. Broggi com a ajudant de direcció i Jordi Bosch i Mercè Sampietro com a parella protagonista) estrenava al TNC el 2002; l’entranyable Natale in casa Cupiello (Biblioteca de Catalunya 2010), dirigit per Oriol Broggi; L’art de la comèdia (TNC, 2015), en què Lluís Homar ens oferia una lliçó de teatre (i de vida) senzillament magistral; i la que actualment Lluís Pasqual presenta al Teatre Lliure.

La seva proposta, reveladorament titulada A teatro con Eduardo, s’enceta amb “Home i senyor”, una peça molt curta construïda sota una de les fórmules més apreciades pel dramaturg; el teatre dins el teatre, que ens convida a l’assaig d’una migrada companyia ambulant en un petit i calorós poble de províncies. Un exercici d’histrionisme hilarant que permet a la troupe comandada per Jordi Bosch guspirejar i crepitar a plaer. I un cop l’engrescador aperitiu ens ha preparat per al plat fort, arriba “La gran il·lusió”: un text enginyós, burleta i amb un rerefons “filosòfic” i no gens banal, que permet establir múltiples lectures i paral·lelismes.

El rutilant muntatge ideat i dirigit per Luís Pasqual compta amb un reguitzell d’intèrprets que donen el millor de si mateixos. Oriol Guinart i Marc Rodríguez despleguen les seves sensacionals dots còmiques; Laura Aubert confirma la seva mal·leabilitat com a actriu i com a músic; Francesca Piñón, divertidíssima; Teresa Lozano, Albert Ribalta... i, és clar, la gran Mercè Sampietro, l’imprescindible Jordi Bosch i un sorprenent Ramon Madaula que ens acaba deixant literalment bocabadats. Però també cal remarcar la valuosa aportació escenogràfica i musical del grup Els Pirates i, sobretot, de Robert Gonzalez que, convertit en un autèntic cantant napolità, ens regala l’oïda i l’esperit.

En definitiva, un espectacle de dues hores que, per art i encanteri del gran “maestro” Otto Marvuglia i la seva teoria del Tercer ull (invertida), es converteix en una deliciosa funció de cinc minuts.