A teatro con Eduardo

Teatre

informació obra


Vestuari:
Alejandro Andújar
Composició musical:
Dani Espasa
Ajudantia de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Xavier Clot
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Franc Aleu
Interpretació musical:
Laura Aubert, Robert González, Pablo Martorelli , Carles Pedragosa, Roman Gottwald
Intèrprets:
Laura Aubert, Jordi Bosch, Robert González, Oriol Guinart, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Francesca Piñón, Albert Ribalta , Marc Rodríguez , Mercè Sampietro
Autoria:
Eduardo de Filippo
Adaptació:
Lluís Pasqual
Direcció:
Lluís Pasqual, Stella Arauzo
Companyia:
Compañía Antonio Gades
Sinopsi:

 “L’esforç desesperat que fa l’home intentant donar un sentit a la vida és teatre”. Eduardo de Filippo

Una nit de teatre amb Eduardo de Filippo, un autor que estima tot allò que toca, temes, personatges, espectadors... sempre promet. Una vetllada feta de dos títols: el primer acte d’una peça de joventut, Home i senyor, on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel. I després La gran il·lusió, el primer acte de la qual passa en un hotel on els clients esdevenen el públic d’un espectacle de màgia. Eduardo de Filippo mai no haurà estat tan a prop de Pirandello. La vida és com una funció de teatre, sí, però també com una capsa xinesa, o una nina russa que dins en conté una altra, i una altra i una altra, com un joc d’il·lusió que no s’acabés mai... Qui és l’il·lusionista que manega les nostres vides? I a ell, quin altre il·lusionista el domina? I si ens agradés viure en un món d’il·lusió? Qui ho ha dit que no és millor que viure dins una pretesa realitat? La hilaritat i l’emoció es barregen en mans d’aquest geni del teatre napolità que jugava a fer teatre per explicar-se la vida sempre amb un somriure sorneguer als llavis, molt semblant al nostre.
Lluís Pasqual

Premi de la Crítica 2016 categoria direcció (Lluís Pasqual)

Premi de la Crítica 2016 categoria espai escènic (Alejandro Andújar i Lluís Pasqual)

Ramon Madaula, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2016

Xavi Clot, finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2016

Alejandro Andújar, finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2016

Crítica: A teatro con Eduardo

31/03/2016

Interpretació i posada en escena cuidada per a una peça que no arrodoneix

per Jordi Bordes

A teatro con Eduardo respira, i molt, al joc d'Els feréstecs de Goldoni. El director ha volgut ajuntar dues peces de Filippo. Aquesta voluntat de casar-les no es reforça amb cap solució dramatúrgica que les uneixi. Probablement, hi havia on unificar-les perquè, en totes dues hi ha una certa tergiversació de la realitat, sigui a través de l'art teatral (en l'assaig del primer quadre) o en el món paral·lel de la fantasia i la il·lusió (del segon títol).

La primera (Home i senyor), un esquitx de joventut, té el quadre costumista de Natale in Casa Cuppiello aquella cantarella de persones que es fan més importants del que són. L'absurd hi fa estada per una companyia que no té prou actors per defensar el muntatge i ha des buscar fórmules per explicar la mateixa trama però que, en canvi, és incapaç de despendre's d'un apuntador, a totes llums, innecessari!

Pel que fa al segon quadre, molt més extens i ambiciós, La gran il·lusió, respira també un cert xarlatanisme però sap contraposar-ho amb un antagònic, l'incrèdul que acaba sent el defensor de les grans il·lusions, potser per no voler entendre que la seva dona l'ha enganyat amb un amant. Si Bosch treu brou de cada rèplica enginyosa i que fa dringar, Ramon Madaula sap mostrar un divertit (i tràgic) personatge: que viatja de l'antipatia a ser un dolç vell, que empatritza amb el públic i que opta per tenir Fè i seguir creient en experiments màgics. Un altre bon treball de l'actor. Les solucions escèniques són vistoses, àgils i ben entes, cosa que demostra el saber de Lluís Pasqual de fer màgia amb  (aparentment) només un fons d'escena i unes grades automàtiques. El Filippo que traspua té aire,sí, de Pirandello, generant personatges que poden ser fruit de la imaginació o fantasies que fan que els personatges siguin fum, una convenció dramàtica, per al dissortat Calogero Di Spelta. Hi ha una certa amargor a través d'aquest engany que retorna al juganer Filippo de L'art de la comèdia (TNC, 2015).

La prestidigitació actoral i escènica és de primer nivell; però hi falta aquell joc d'escapisme que deixa el públic com si li haguessin robat la cartera!