A teatro con Eduardo

informació obra



Vestuari:
Alejandro Andújar
Composició musical:
Dani Espasa
Ajudantia de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Caracterització:
Eva Fernández
Il·luminació:
Xavier Clot
So:
Roc Mateu
Vídeo:
Franc Aleu
Interpretació musical:
Laura Aubert, Robert González, Pablo Martorelli , Carles Pedragosa, Roman Gottwald
Intèrprets:
Laura Aubert, Jordi Bosch, Robert González, Oriol Guinart, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Francesca Piñón, Albert Ribalta , Marc Rodríguez , Mercè Sampietro
Autoria:
Eduardo de Filippo
Adaptació:
Lluís Pasqual
Direcció:
Lluís Pasqual, Stella Arauzo
Companyia:
Compañía Antonio Gades
Sinopsi:

 “L’esforç desesperat que fa l’home intentant donar un sentit a la vida és teatre”. Eduardo de Filippo

Una nit de teatre amb Eduardo de Filippo, un autor que estima tot allò que toca, temes, personatges, espectadors... sempre promet. Una vetllada feta de dos títols: el primer acte d’una peça de joventut, Home i senyor, on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel. I després La gran il·lusió, el primer acte de la qual passa en un hotel on els clients esdevenen el públic d’un espectacle de màgia. Eduardo de Filippo mai no haurà estat tan a prop de Pirandello. La vida és com una funció de teatre, sí, però també com una capsa xinesa, o una nina russa que dins en conté una altra, i una altra i una altra, com un joc d’il·lusió que no s’acabés mai... Qui és l’il·lusionista que manega les nostres vides? I a ell, quin altre il·lusionista el domina? I si ens agradés viure en un món d’il·lusió? Qui ho ha dit que no és millor que viure dins una pretesa realitat? La hilaritat i l’emoció es barregen en mans d’aquest geni del teatre napolità que jugava a fer teatre per explicar-se la vida sempre amb un somriure sorneguer als llavis, molt semblant al nostre.
Lluís Pasqual

Premi de la Crítica 2016 categoria direcció (Lluís Pasqual)

Premi de la Crítica 2016 categoria espai escènic (Alejandro Andújar i Lluís Pasqual)

Ramon Madaula, finalista en la categoria d'actor. Premis de la Crítica 2016

Xavi Clot, finalista en la categoria d'il·luminació. Premis de la Crítica 2016

Alejandro Andújar, finalista en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2016

Crítica: A teatro con Eduardo

29/04/2016

Un cant al teatre. Ni llegiu: aneu-hi corrents!

per Teresa Bruna

Tinc al davant el temible full en blanc des de fa dies. Sempre em passa, em costa molt jutjar. Però la crítica de A teatro con Eduardo se'm fa molt, molt difícil. Què puc posar que no siguin evidències com ara excel·lent argument, excel·lent direcció, excel·lent interpretació? O posar-li un 10, per descomptat... Potser el mateix que vaig dir quan vaig sortir de veure Els Ferèstecs: "Lluís Pasqual, si t'hagués trobat a la sortida t'hagués abraçat." 

Perquè si dic que em va agradar em quedo curta: em va fer feliç, no volia que s'acabés mai. És un muntatge que té tots els colors del món i els vas veient passar: imatges que transporten al cinema mut (a la primera part) i d'altres i a l'univers de Fellini (a la segona part); l'escenografia -que Pasqual diria que és d'en Fabià Puigserver- ens situa a la ciutat de Nàpols i ens permet veure, des de la finestra, els terrats i el mar. Un plaer accentuat amb la nostàlgica música napolitana -amb peces autèntiques i d'altres creades expressament per Dani Espasa-, que ens ofereixen els quatre músics, dos d'ells (Laura Aubert al violí i Robert González, cantant), també actors a l'espectacle.

Per si algú no sap de què va, Lluís Pasqual ha escollit dues peces de De Filippo, de diferents moments de l'autor. La primera, Home i senyor, és una obra de joventut de la que veiem només el primer acte, que és tal com la va estrenar, ja que inicialment es va concebre com un sketch. És un divertimento que l'autor va escriure per protagonitzar ell mateix en el paper que interpreta Jordi Bosch, al que li deien tècnicament il Capo Comico. Una companyia intenta millorar a la desesperada l'espectacle que van estrenar i els va anar molt malament. I assistim a un assaig divertidíssim, al vestíbul de l'hotel on s'hostatgen.

La segona és La gran il·lusió, de la que diuen que va ser la menys representada de De Filippo perquè no va agradar. Ara, ja no es dirà mai més, en Pasqual n'ha fet una meravella: un drama ple de comicitat i amb personatges extrems. Una història que va avançant de manera sorprenent, divertint i emocionant. Tot un homenatge al teatre!

Els actors? Impecables tots, no es pot baixar la nota. És clar que hi ha personatges, com els que interpreten Ramon Madaula i Jordi Bosch, que són ja de per si espectaculars i els actors ja pugen a... gegants! Però tinc ganes de dedicar un frase a cada un.

La Laura Aubert surt a les dues obres. A la primera està còmica i a la segona, semidramàtica. Però sempre s'escapoleix sense que ens adonem, i, al moment, surt vestida de músic i tocant el violí. Robert González, com la Laura, va canviant de personatge a músic. Amb i sense bigoti!

L'Oriol Guinart i l'Albert Ribalta repeteixen l'experiència dels diferents accents dels Països Catalans que Pasqual ja va fer lluir a Els Feréstecs però menys estona. Interpreten personatges molt diferents dins dels que costa reconèixer-los. Fixeu-vos en el Ribalta/Roberto Magliano! Marc Rodríguez ens regala la seva vessant còmica, però aquell posat nerviós que el defineix, aquí queda impecable.

Tres actrius, tres mosaics de matisos. L'entrada a escena de la Mercè Sampietro és deliciosa, ho fa cantant! El seu personatge és un intent de tapaforats de totes les maneres possibles, de l'esperpèntic del seu marit, el Mag més entabanador del moment. A la Teresa Lozano la teniu tots al cap encara a El Rei Lear, oi? Doncs està radicalment diferent! El mateix penso de la Cesca Piñon, que exhibeix la seva capacitat camaleònica en transformar-se des d'una mestressa de casa a una clienta d'hotel, tan espectacular com algunes Cesques d'aquell inoblidable Ball de titelles.

Només em queden Ramon Madaula i Jordi Bosch, però ja no tinc paraules. Aneu-los a veure, no badeu que només queden tres dies. Fins i tot a mi, m'abraçareu, per haver-vos-la recomanat!