L’amor shakespearià torna a l’amfiteatre de Montjuïc per
celebrar la joia d’aquest sentiment universal que, en diferents formes i
variants, és capaç de captivar els cors proclius i trasbalsar el seny dels més
recalcitrants.
Valent-se de tres conegudes obres de l’autor de
Stratford-upon-Avon (Treballs d’amor
perdut, Molt soroll per no res i Els dos cavallers de Verona), de la
sempre afinada i lleugera traducció de Joan Sellent, i del vell però utilíssim
recurs del teatre dins el teatre, Guillem-Jordi Graells ha confegit una hàbil dramatúrgia
que lliga amb gràcia i versemblança les quatre (o vuit) parelles protagonistes.
La companyia ja és a escena, el públic omple les grades...
la funció està a punt de començar, però abans cal que el director i mestre de
cerimònies recordi el principi bàsic que tot bon actor i bona actriu han de
respectar: la naturalitat. La veu de Hamlet ressona en aquesta breu i magistral
lliçó que Josep Maria Mestres aplica a uns intèrprets de luxe.
Sílvia Bel, Rosa Renom, Mercè Pons i Ariadna Gil encarnaran
les quatre dames que des de l’enginy, la constància, la dolçor i la honestedat
aconseguiran guanyar-se la voluntat d’uns cavallers –sota la pell de Jordi
Boixaderas, Joel Joan, Aleix Albareda i Àlex Casanovas– molt més indecisos,
inconstants, desconfiats i escèptics que elles. Un treball en conjunt valorable
en què tots i cadascun dels intèrprets –procurant complir els preceptes exigits:
allunyar-se de l’afectació, el crit i l’ampul·lositat– hi aporten el seu segell
personal i contribueixen a remarcar els trets còmics del muntatge. Bel i
Boixaderas, perfectament equilibrats, s’enduen els papers més agraïts, però cal
reconèixer que els van com anell al dit; també es veu del tot compensada la
parella Pons Albareda, mentre que en les altres dues potser són Rosa Renom i
sobretot Àlex Casanovas els seus puntals més visibles.
Un cas a part és Laura Aubert; una actriu, violinista i
cantant nascuda a Barcelona de pare olotí i mare mallorquina que de mica en
mica, però amb fermesa i convicció, va obrint-se camí en “el difícil món de la
faràndula”. En aquesta ocasió, esdevé la baula imprescindible que uneix i
completa les diverses històries i escenes que s’entrecreuen. I si ara fa de
criat, de serventa o de veí, en tombar-se la podem veure amb capa, corona i
posat digne i ennoblit. Un comodí que brilla quan adopta aquest aire burleta i
bufonesc amb què es guanya clarament les simpaties del públic.
Divertida i refrescant, amb deliciosos tocs d’humor –el ball
coreografiat–, la presència de la música –un parell de cançons
interpretades en directe– i l’encertadíssima aportació de Núria Andorrà a la
percussió, Amor &
Shakespeare esdevé una proposta amable i engrescadora especialment adient per a
una càlida nit d’estiu.
