Amor & Shakespeare

informació obra



Producció:
Anexa, Grec 2015 Festival de Barcelona
Autor:
William Shakespeare
Traducció:
Joan Sellent
Dramatúrgia:
Guillem-Jordi Graells
Direcció:
Josep Maria Mestres
Il·luminació:
Kiko Planas
Assesor de moviment:
Montse Colomé
Caracterització:
Toni Santos
Vestuari:
Maria Araujo
Escenografia:
Pep Duran
Músics:
Núria Andorrà
Direcció Musical:
Jordi Domènech
Intèrprets:
Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:

Proteu i Júlia, Valentí i Sílvia d’"Els dos cavallers de Verona"; Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero de "Molt soroll per no res", i el quartet de cavallers i el quartet de dames de "Treballs d’amor perduts"...  Parelles d’amants com aquestes omplen les obres teatrals de Shakespeare, del naixement del qual es va celebrar el 450 aniversari el passat 2014. Totes aquestes parelles representen algunes de les moltes maneres en què esclata i es manifesta l’amor i que poden anar dels idil·lis encisadors als amors galants i superficials, de les astúcies gens netes a les hostilitats aparents que amaguen les febleses.

Aquestes històries, interpretades ara per un planter excel·lent d’actors i actrius, es van escriure fa quatre-cents anys però els sentiments amorosos i les seves manifestacions amb prou feines han canviat. Els conflictes sentimentals retratats per Shakespeare desfilaran davant dels nostres ulls amb les intervencions del personatge d’un observador burleta, el clàssic fool shakespearià i amanits amb la presència de la música i les cançons. Les mil cares de l’amor, segons el dramaturg més gran de tots els temps.

Espectacle premiat en la categoria de vestuari. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Amor & Shakespeare

25/07/2015

Un bombonet...

per Teresa Bruna

Tinc al davant l'escenari de pedra d'un dels teatres més macos del món, amb un jardí al mig, amb arbrets, una il·luminació contundent i els actors que ja són a escena mentre entra el públic. Són una companyia de teatre que es dedica a fer Shakespeare -de moment- a l'aire lliure, com feia ell mateix. En Josep Maria Mestres, el director, surt a donar-los les últimes indicacions i fan el ritual de les estrenes. Comença l'espectacle. Es tracta de la posada en escena de 'Treballs d'amor perdut.' Teatre dins del teatre. Però per cortesia, els personatges decideixen fer fragments de dues obres més. Teatre dins del teatre i altre cop, dins del teatre. Aquesta és la mestria de Guillem-Jordi Graells alhora de casar tres títols de Shakespeare. Els altres dos són 'Els dos cavallers de Verona' i 'Molt soroll per no res'. Una singular manera d'exposar l'essència d'un tema reiterat a l'obra de Shakespeare (en aquest cas, l'amor) com sembla que s'ha posat de moda des de fa un temps: vegeu 'Els dolents de Shakespeare', 'Forets o (els boscos de Shakespeare)', 'Big Will Shakespeare', 'Els bojos de Shakespeare...'

Els intèrprets d'aquesta aventura, que Josep Maria Mestres ja va advertir que ["no pretenia ser transcendent"], són de primeríssima divisió: Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Rosa Renom, Sílvia Bel, Aleix Albareda, Àlex Casanovas, Joel Joan i  Jordi Boixaderas. Res a dir, tots sabem com treballen. O potser si: Jordi Boixaderas i Joel Joan interpreten, al meu parer, dues de les escenes més brillants que els he vist fer darrerament quan es posen a cantar. Al Boixaderes ja l'havia sentit a 'Golfus de Roma'. En Joel Joan m'ha semblat una troballa. Mostra molt sentit de l'humor, genial!  Núria Andorrà els acompanya tota l'estona a escena tocant la música en directe, en algun moment amb la complicitat de la Laura Aubert i el seu violí. Els vestuaris són preciosos, atemporals però amb un toc clàssic, que les pintoresques perruques d'algunes noies -sobretot les de Ariadna Gil i Sílvia Bel- delaten com a que de clàssic, res de res.

I ara el PERÒ: el meu més fort aplaudiment a tots els actors, al director, a la música. Però pel que fa al text, força vegades se m'anaven els pensaments cap a altres llocs. Ho vaig trobar tot molt elegant i amable, però amb un punt -o més d'un- d'avorrit. Ho sento, però aquí el que falla és Shakespeare. Ja sé que una mindundi com jo no té cap dret a pronunciar el nom de déu en va, però és el que penso. Bé, potser en alguns textos més filosòfics encara seré capaç de reconèixer que va ser un geni, però els he vist tantes vegades que ja en tinc prou. Vosaltres no? A no ser que me'ls tradueixin radicalment al s. XXI, que no és el cas.


Trivial