Amor & Shakespeare té molta fusteria teatral. Treu el brou més sucós i brillant del dramaturg de fa 400 anys i demostra que té interès per als espectradors d'avui. sobretot, per als més joves. Si Parking Shakespeare ja s'ha fet un nom cada estiu versionant les comèdies (amb sempre algun amor pendent) de Shakespeare, ara la ramatùrgia deGuillem-Jordi Graells demostra que es poden encabir tres arguments en només 90 minuts. La trama amorosa d'""Els dos cavallers de Verona", de "Molt soroll per no res" i de "Treballs d’amor perduts"casen perfectament gràcies auna narradora i versàtil Laura Aubert., Cal dir que Josep Maria Mestres ha ckmptat amb un repartiment de luxe que, després de l'ensurt del Grec (sempre és un repte difícil estrenar a l'Amfiteatre), funcionen a la perfecció.
En la seva primera sessió escolar que, generava inseguretat als actors per l'atenció del públic, cal dir que es va respondre amb nota. La comunió amb platea va ser total. L'amor i l'humor servit amb una ironia molt fina i que es vesteix amb una literatura enfilada, va captivar-los. I cada sorpresa s'entenia amb riallades. Com les cançons afinades per Jordi Boixaderas (quin control de l'acció!) i Joel Joan (cavaller valent que es converteix en fràgil per l'amor). Sílvia Bel, Rosa Renom, Mercè Pons i també Ariadna Gil mereixen un altre aplaudiment. Saben compensar les dots de persuassió amb els de dona vençuda per l'amor de manera enginyosa (perquè dir creïble seria exagerar la nota). Ah, l'acompanyament musical es fa imprescindible!
Vista la prova, potser cal preguntar-se quina necessitat, però, hi ha en fragmentar tres obres i no servir-ne una de completa. És cert que fragmentar les trames permet mantenir l'atenció però també que frustra l'interes dels espectadors en veure acabat cada quadre. El vestíbul de l Poliorama vesteix un verd de botiga a un euro que simula la vegetació, l'espai on la Natura rspira fora de les convencions socials; allà on l'amor s'espressa en plenitud. Potser seria bo advertir que aquest paisatge de plàstic industrial és una broma més d'aquesta comèdia amb epíleg perquè, tal i com es veu ara, sembla més aviat una decoració pobra, de pocs recursos. I, per l'amor no hi ha res impossible. No deixeu d'anar al Poliorama. Es podrà degustar l'enginy de Shakespeare, el domiii interpretatiu dels actors, i respirar un amor fresc, despreocupat, i també fugisser.
