Beware of Pity (La impaciència del cor)

informació obra



Adaptació:
James Yeatman, Maja Zade
Dramatúrgia:
Maja Zade
Direcció:
Simon McBurney, James Yeatman, Óscar Gómez Mata
Intèrprets:
Marie Burchard, Robert Beyer, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg, Eva Meckbach
Escenografia:
Anna Fleischle
Vestuari:
Holly Waddington
Il·luminació:
Paul Anderson
So:
Pete Malkin
Vídeo:
Will Duke
Autor:
Óscar Gómez Mata
Sinopsi:

L'escriptor austríac Stefan Zweig va publicar el 1939 una història en la qual es preguntava què era realment la compassió i constatava com era de difícil fer-se càrrec del dolor aliè. Era la història de l'oficial Hofmiller, un soldat austrohongarès convidat a una festa en un domicili benestant que comet un error fatal: demanar per ballar a una jove sense saber que una malaltia cruel l'impedeix de caminar. Mirant de compensar la seva inoportuna relliscada, el soldat comença a sovintejar la noia, propiciant així que ella caigui en un enamorament no correspost de conseqüències tràgiques.

La posada en escena del muntatge combina amb una saviesa poc usual els recursos del vídeo i el teatre, el diàleg i la narració. Perquè, en aquesta producció, els actors il·lustren l'acció mentre, en les ombres, altres veus d'actors diuen monòlegs interns o fan la funció de narradors omniscients. El resultat és un espectacle que posa tècniques i llenguatges diversos al servei d'una història excepcional ambientada en el context de la desintegració de l'Imperi Austrohongarès.

Simon McBurney, actor, director i cofundador de la llegendària companyia britànica Complicité (creadors de l'esplèndida versió de The Master and Margarita, vista al Grec 2012), uneix esforços amb l'Schaubühne de Berlín, una de les companyies alemanyes més innovadores del moment que, des del 1999, dirigeix Thomas Ostermeier.


Crítica: Beware of Pity (La impaciència del cor)

09/07/2017

Exceso de narrativa y una puesta en escena fallida

per Elisa Díez

Complicité y Schaubühne adaptan la novela del escritor austríaco Stefan Zweig, un explorador del alma humana y uno de los escritores imprescindibles del siglo XX. La impaciencia del corazón escrita en 1939 nos presenta una descripción de los primeros años del siglo XX y se cuestiona la naturaleza de la compasión y cómo es de difícil hacerse cargo del dolor de otra persona. El problema recae cuando la adaptación se ajusta tanto al original que no es capaz de pulir la densidad extrema de un texto. Dos horas de poética dialéctica de manera interrumpida, en la que el espectador más ducho en la materia podrá digerir sin problema, pero uno que no esté tan cercano al estilo de Zweig le costará de encajar.

Complicité vuelve a combinar lenguajes en la puesta en escena como ya hizo en The Master and Margarida (Grec 2012). Vídeo, teatro, diálogo y narración se dan la mano esta ocasión. Aunque los que esperábamos la espectacularidad del 2012 nos hemos tenido que conformar con una limitada exposición de efectos lumínicos de segunda y unos más destacables efectos sonoros que ayudan a recalcar algunas escenas, o a dejar de fijar la vista constantemente en los sobretítulos.

Otro de los momentos que más chocan es al inicio, el estatismo de los personajes invade la escena. Lo que se supone que es una fiesta se convierte por arte de magia en una especie de lectura dramatizada, con los actores detrás de unos atriles. La parte narrativa centra en exceso la escena y hasta bien llegado el final no serán los diálogos los que cobren protagonismo, convirtiendo la acción en tedio. 

(...)