Beware of Pity (La impaciència del cor)

informació obra



Adaptació:
James Yeatman, Maja Zade
Dramatúrgia:
Maja Zade
Direcció:
Simon McBurney, James Yeatman, Óscar Gómez Mata
Intèrprets:
Marie Burchard, Robert Beyer, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg, Eva Meckbach
Escenografia:
Anna Fleischle
Vestuari:
Holly Waddington
Il·luminació:
Paul Anderson
So:
Pete Malkin
Vídeo:
Will Duke
Autor:
Óscar Gómez Mata
Sinopsi:

L'escriptor austríac Stefan Zweig va publicar el 1939 una història en la qual es preguntava què era realment la compassió i constatava com era de difícil fer-se càrrec del dolor aliè. Era la història de l'oficial Hofmiller, un soldat austrohongarès convidat a una festa en un domicili benestant que comet un error fatal: demanar per ballar a una jove sense saber que una malaltia cruel l'impedeix de caminar. Mirant de compensar la seva inoportuna relliscada, el soldat comença a sovintejar la noia, propiciant així que ella caigui en un enamorament no correspost de conseqüències tràgiques.

La posada en escena del muntatge combina amb una saviesa poc usual els recursos del vídeo i el teatre, el diàleg i la narració. Perquè, en aquesta producció, els actors il·lustren l'acció mentre, en les ombres, altres veus d'actors diuen monòlegs interns o fan la funció de narradors omniscients. El resultat és un espectacle que posa tècniques i llenguatges diversos al servei d'una història excepcional ambientada en el context de la desintegració de l'Imperi Austrohongarès.

Simon McBurney, actor, director i cofundador de la llegendària companyia britànica Complicité (creadors de l'esplèndida versió de The Master and Margarita, vista al Grec 2012), uneix esforços amb l'Schaubühne de Berlín, una de les companyies alemanyes més innovadores del moment que, des del 1999, dirigeix Thomas Ostermeier.


Crítica: Beware of Pity (La impaciència del cor)

09/07/2017

Teatre d'un altre nivell

per Manuel Pérez i Muñoz

De la unió del talent en brut de la Schaubühne berlinesa i la companyia londinenca Complicite només es pot destil·lar bon licor. El director d'aquesta última, Simon McBurney, s'ha posat al capdavant d'un altre repte escènic quan a Barcelona encara no hem pogut oblidar l'espaterrant adaptació d''El mestre i Margarida' que vam veure al Grec del 2012. El desafiament comporta ara traduir al teatre les tribulacions morals i psicològiques de la novel·la 'La impaciència del cor' de Stefan Zweig, de 1939.

Es representa la història d'un jove oficial de l'exèrcit austrohongarès, Anton Hofmiller, que es veurà atrapat en una cadena de relliscades, actes justificats en nom de la compassió que terminen per lligar-lo a la sort d'una jove minusvàlida, filla d'un baró jueu convertit. De rerefons, un qüestionament profund dels valors que fonamenten l'Europa d'abans de la I Guerra Mundial, la seva estructura de valors, un relat que és fàcil de llegir en present.

En comptes de transportar la càrrega subjectiva al plànol realista, el muntatge desplega una polifonia de veus i capes d'estructura que traslladen el pensament del narrador a llenguatge escènic. La construcció d'atmosferes amb el joc coral dels actors és d'una execució impecable. Amb economia de recursos escenogràfics però riquesa de llenguatges (objectes, moviment, vídeo), l'acció es recolza sobre la veu d'un narrador que va donant peu als quadres proposats, escenes que la imaginació del públic acaba de completar fent seva tota la densitat narrativa del relat.

El conjunt és de nota, un torrent d'inventiva i rigor a l'hora de buscar solucions brillants a cada minut. Estem davant d'un llenguatge que ens parla des d'un altre nivell, purament teatral, que no necessita grans efectes especials. Tot i la densitat germànica i el to moralitzant del text, és impossible no quedar-se pegat a la butaca.