Boscos

informació obra



Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Clara de Ramon, Xavier Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ramon Vila
Ajudant de direcció:
Anna Castells
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Annita Ribera
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Helena Fenoy
Autoria:
Ivo Dimchev
Composició musical:
Ivo Dimchev
Sinopsi:

L’obra que falta fer a Barcelona per completar la tetralogia de Mouawad, La sang de les promeses. Després d’Incendis i Cels, ara farem Boscos. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa. I aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial. 

Pare? Què és el que m’esquartera, llavors? El que em destrossa? No t’ho pregunto, eh? Només ho faig veure. De vegades va bé fer veure que algú ens respondrà i que, finalment, tot es posarà en ordre encara que no hi hagi res que sigui veritat,  que no hi hagi res que sigui veritat. T’envio una abraçada, pare. T’envio una abraçada.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a la il·luminació (Pep Barcons)


Crítica: Boscos

10/04/2017

Boscs Foscs

per Francesc Massip

Després dels impactants i enlluernadors Incendis Mouawad ha retornat amb insistència reiterada al gènere tràgic per pouar en els forats negres de l'existència humana. Una tetralogia concebuda amb la corpulència de la tragèdia antiga, també amb el 'patos' obsessiu i l'excés com a pulsió. La qüestió és que, vist Incendis, la resta, i particularment Boscos, no van més enllà (es pot anar més enllà?), i el déjà vu s'instal·la en la memòria. Això no treu que la fondària èpica i l'esgarrifança anímica segueixen deixant l'espectador garratibat en gairebé quatre hores d'espectacle a la recerca d'unes arrels de pèrdua, abandonament i, sobretot, dolor. Una dolor còsmica, que travessa els horrors bèl·lics dels segles XIX i XX, i que ens escup a la cara la seva agreujada continuïtat en el present. Magnífica actuació d'un inspirat equip actoral sota la batuta de Broggi.