Boscos

Teatre

informació obra


Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Clara de Ramon, Xavier Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ramon Vila
Ajudantia de direcció:
Anna Castells
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Annita Ribera
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Helena Fenoy
Autoria:
Ivo Dimchev
Composició musical:
Ivo Dimchev
Sinopsi:

L’obra que falta fer a Barcelona per completar la tetralogia de Mouawad, La sang de les promeses. Després d’Incendis i Cels, ara farem Boscos. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa. I aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial. 

Pare? Què és el que m’esquartera, llavors? El que em destrossa? No t’ho pregunto, eh? Només ho faig veure. De vegades va bé fer veure que algú ens respondrà i que, finalment, tot es posarà en ordre encara que no hi hagi res que sigui veritat,  que no hi hagi res que sigui veritat. T’envio una abraçada, pare. T’envio una abraçada.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a la il·luminació (Pep Barcons)


Crítica: Boscos

20/04/2017

Quan els arbres ens deixen veure el bosc

per Núria Sàbat

A la Biblioteca de Catalunya les grades tornen a ser plenes i els espectadors, malgrat les gairebé 4 hores de funció, tornen a sortir amb l’ànim torbat. El triangle Mouawad (autoria), Genebat (traducció), Broggi (direcció) fa diana altre cop, encara que sigui una mica esbiaixada.

Amb Boscos es tanca el cercle de La sang de les promeses (tetralogia que integra Litoral, Incendis, Boscos i Cels), d’unes promeses que enllacen i uneixen amb un fil tan prim com resistent, que escanya i salva alhora, diverses generacions que, més enllà de la genètica, comparteixen unes mateixes empremtes –malaltia, pèrdua, engany, descobriment...– fruit d’un destí advers que gairebé sembla ancestral.

Ludivine, Luce, Aimée i Loup són les dones que vertebren una història que cal ser explicada per poder ser entesa; dones que donen la vida per salvar una altra vida, configurant una teranyina cada cop més densa que culmina a la segona part, que s’allarga innecessàriament, perquè el missatge ja era clar i perfectament transmès.

És l’excel·lent treball d’interpretació del nombrós grup d’actors (Xavi Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Xavi Ruano, Sergi Torrecilla i Ramon Vila, en un dels seus millors papers) i actrius (Marcia Cisteró, Marissa Josa, Cristina Genebat, Clara de Ramon i Carol Rovira), que Oriol Broggi dirigeix amb encert i una gran sensibilitat, el que ens permet endinsar-nos, sense perdre’ns, en aquests boscos de les dues guerres de l’Europa actual i veure els arbres que els configuren. Sota les veus dels diversos personatges, tots ells despleguen la tristesa més pregona, exhalen el patiment  més intens, la incomprensió, la ràbia... i emeten el crit més terriblement adolorit. Finalment, però, enmig d’aquest dolor també neix el petit bri d’esperança de qui ha comprès que li pertoca trencar el fil.