Boscos

informació obra



Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Clara de Ramon, Xavier Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ramon Vila
Ajudant de direcció:
Anna Castells
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Annita Ribera
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Helena Fenoy
Autoria:
Ivo Dimchev
Composició musical:
Ivo Dimchev
Sinopsi:

L’obra que falta fer a Barcelona per completar la tetralogia de Mouawad, La sang de les promeses. Després d’Incendis i Cels, ara farem Boscos. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa. I aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial. 

Pare? Què és el que m’esquartera, llavors? El que em destrossa? No t’ho pregunto, eh? Només ho faig veure. De vegades va bé fer veure que algú ens respondrà i que, finalment, tot es posarà en ordre encara que no hi hagi res que sigui veritat,  que no hi hagi res que sigui veritat. T’envio una abraçada, pare. T’envio una abraçada.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a la il·luminació (Pep Barcons)


Crítica: Boscos

11/04/2017

Nouawad es complica la vida, amb un text excessiu que, per sort, La Perla 29 sap convertir en un notable espectacle

per Ramon Oliver

La Tetralogia La sang de les Promeses , en té quelcom de demostració de fins a quin punt, de vegades el desig de voler portar una mica més lluny aquells aspectes en els qual ha brillat el teu talent i insistir potser també una mica  massa en ells, et pot jugar una mala passada. Wajdi Mouawad, va començar el cicle amb la molt notable "Littoral", un text en el qual es troben ja condensats tots els grans temes que seguiran recorrent la seva obra. I d'aquell "Littoral" amb rerafons tràgic però tocat encara d'una notable lleugeresa , va passar a la tragèdia en estat pur de "Incendis", ara per ara  l'obra mestra del -d'altra banda - magnífic autor de "Selus" o "Soeurs". Però, i abans de perdre's en uns "Cels" també desmesurats, Mouawad va practicar amb "Boscos" el que em sembla precisament un exercici de desmesura tràgica portat fins l'extrem. Es diria que, a "Boscos", Mouawad assaja la possibilitat de crear la mare de totes les tragèdies ( amb una obra que, precisament, en va sobrada de mares i més mares) , i de presentar el dolor que resumeix  tots els dolors, anant de guerra en guerra al llarg de a la vora segle i mig, entre incestos  i promeses aparentment  no complertes que deixen marcades les generacions següents, i que fins i tot poden reaparèixer amb la forma d'un os que, en realitat ( això ja ho entendreu quan veieu l'espectacle) no és altra cosa que una metàfora d'amor. La poètica forçada del text, li resta alhora aquella capacitat d'emoció que Mouawad generava en els dos primers lliuraments de la Tetralogia. Però , per sort, Broggi i  el grapat d'excel·lents intèrprets de La Perla 29 creuen prou fermament en l'obra com per acabar creant a partir d'ella un espectacle notable en molts aspectes, dotat de força dramàtica i capaç ( i no és poca cosa) d'ajudar-te a  no perdre mai el fil entre els constants salts temporals del text.