Boscos

informació obra



Traducció:
Cristina Genebat
Direcció:
Oriol Broggi
Intèrprets:
Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Clara de Ramon, Xavier Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ramon Vila
Ajudant de direcció:
Anna Castells
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Annita Ribera
Vídeo:
Francesc Isern
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Helena Fenoy
Autor:
Ivo Dimchev
Composició musical:
Ivo Dimchev
Sinopsi:

L’obra que falta fer a Barcelona per completar la tetralogia de Mouawad, La sang de les promeses. Després d’Incendis i Cels, ara farem Boscos. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, bestial i brutal. De nou, una reflexió poètica entorn al mal, a les guerres i a la història (trista història) d’Europa. I aquests llaços de sang que són ineludibles i destructors. Aquest cop concentrant-nos a l’Europa actual, a partir de la seva història i les guerres del segle XX, la primera i la segona guerra mundial. 

Pare? Què és el que m’esquartera, llavors? El que em destrossa? No t’ho pregunto, eh? Només ho faig veure. De vegades va bé fer veure que algú ens respondrà i que, finalment, tot es posarà en ordre encara que no hi hagi res que sigui veritat,  que no hi hagi res que sigui veritat. T’envio una abraçada, pare. T’envio una abraçada.

Espectacle finalista al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a la il·luminació (Pep Barcons)


Crítica: Boscos

31/03/2017

Vides donades, vides perdudes, vides salvades

per Pep Vila

Sí, em vaig perdre. No ho nego. Em vaig passar la primera part d'aquesta magnànima obra intentant seguir l'entrellat d'algú que busca les seves arrels i es pregunta pel seu arbre genealògic. Segueixo apassionat la trama com si d'un thriller es tractés, o fins i tot com un culebrot; i alhora, com un relat devastador de l'Europa del segle XX.

En el descans, però, me n'adono i canvio de tàctica. El que interpreto que vol Mouawad i potser també el director Oriol Broggi, és que ens deixem anar, per què ja ens ho van explicant (entenc que, a la segona part, de forma excessiva i també innecessària), i que ens fixem més en l'emoció que ens pugui causar aquesta gran història. I aleshores el cervell deixa pas al cor i, en efecte, em deixo portar per aquesta història de vides donades, vides perdudes i vides salvades. I em deixo portar per una grandiosa posta en escena, amb canvis constants d'època, com si d'un gran pla seqüència es tractés, i també per unes esplèndides interpretacions. De tots, sense excepció, onze personatges i una quarantena de papers. Gran obra, amb alguna particularitat, i quatre hores (quatre) de teatre en majúscules