Si l'actor Richard Gere, que aquests dies ha estat en carn i os per Barcelona, convidat d'honor pel Festival BCN Film Fest dels cinemes Verdi, sabés que la companyia teatral La Peleona el tenen present en les seves oracions dramàtiques quan rememoren el personatge de l'actriu Julia Roberts a «Pretty Woman», potser a l'home li hauria fet gràcia fer un forat en la seva agenda i treure el cap per La Villarroel.
L'obra «Broken Heart Story», de la dramaturga i directora Saara Turunen (Finlàndia, 1981) —que ha tingut relació amb el teatre català perquè va estar un any a l'Institut del Teatre—, estrenada en versió castellana la temporada passada a la Sala Atrium, s'ha recuperat ara a La Villarroel amb el mateix repartiment de la companyia La Peleona que ja en el seu moment hi va aportar la seva particular mirada i la incorporació de la composició musical original de Cesc X Mor.
Feia abans referència a «Pretty Woman» perquè bona part de l'imaginari fantàstic o mig surrealista en què es desdobla el personatge principal de l'obra —una mena d'alter ego que podria ser el de l'autora— té com a punt de mira el somni romàntico-rosa de la protagonista de la pel·lícula que el 1990 va deixar empremta en la carrera artística de Julia Roberts i Richard Gere.
Aquí, una jove escriptora es troba en el dilema de triar, a l'hora d'escriure, entre els temes considerats transcendentals, com la política o la mort, per estar a l'alçada de la creació masculina —la noia porta simbòlicament un bigoti xarlotaire— o parlar del que sent com a dona i de la seva filosofia de l'amor.
Però a pesar que parteixi d'una proposta presumptament carregada de profunditat, el muntatge defuig de seguida el discurs críptic o massa intel·lectual i entra en un divertit joc teatral farcit de personatges que apareixen i desapareixen d'escena de la mateixa manera que apareixen i desapareixen del pensament o la imaginació de la pròpia autora bigotuda.
És així com ella mateixa es desdobla en el personatge de l'Ànima, una prettywoman de vestit vermell encès, cabellera i formes voluptuoses que, com passa sovint amb els personatges, acaba anant per on ella vol i no per on l'autora potser voldria que anés.
El planteig escènic te l'atractiu de la seva originalitat, que en alguns moments fa puntetes al teatre de clown, i en el perfil aconseguit de cadascun dels personatges —es nota que la direcció ha anat a càrrec de la mateixa Saara Turunen i sap com vol que siguin i reaccionin tots ells— que acaben contruint una mena de còmic en vinyetes, amb planteig, nus i desenllaç de cor grec, després d'haver passat per un subtil «ser o no ser» hamletià amb una minipseudocalavera blanca.
Al costat de Carla Torres i Patrícia Mendoza, l'escriptora i l'ànima, les dues protagonistes de l'obra, el ventall de personatges alterna amb cadascun dels altres intèrprets: Vero Cendoya, David Menéndez, Pepo Blasco i Carmela Poch, fins al punt que en una mena de pausa encoberta —el muntatge dura uns 80 minuts—, es trenca la quarta paret i s'obre la porta a la conversa de camerino: "Avui ha vingut prou gent..."; "Sant Jordi, bé, no..."; "¿Has portat algú, tu, avui...?"; "No, bé, sí, hi ha la sogra"; "Mira, també hi ha el Toro..." I encara hi ha oportunitat per a la interactivitat en l'escena el casament i el llançament del confeti, controlat i reduït, que els paperets van cars i no convé malgastar-los. Aires de pista, com deia, que si a l'obra pretenen fer una història que trenca el cor, amb la pausa, aconsegueixen una història que trenca el glaç amb l'auditori.
Ser o no ser. Ser espectadors o ser partíceps. Ser la noia escriptora del bigoti (Carla Torres) o ser ser l'Ànima que es mostra tal com és (Patrícia Mendoza). Ser o no ser el pare i la mare que visiten la noia amb un tub d'aspiradora per treure la pols. Ser o no ser una gata blanca. Ser o no ser l'esquarterador del barri. Ser o no ser el príncep blau o l'home del teus somnis amb la rosa a la mà i les claus de l'auto per anar a la feina. Ser o no ser. Ser carn de cadenat o carn de llibertat. Ser carn d'Amor o carn d'Art, en majúscules. Triar. I un cop triat, refer el cor trencat. (...)
