Broken Heart Story

informació obra



Companyia:
La Peleona, Xucrut Teatre
Traducció:
Luisa Gutiérrez Ruiz
Ajudant de direcció:
Eugenia Manzanares
Intèrprets:
Pepo Blasco, Vero Cendoya, Patrícia Mendoza, David Menéndez, Carmela Poch, Carla Torres
Escenografia:
Anna Tantull
Il·luminació:
Raimon Rius
Vestuari:
Mireia Farré Canela
Composició musical:
Cesc X Mor
Producció:
Cia. La Pelona
Direcció:
Montse Bonet
Sinopsi:

Broken Heart Story és una història que parla d'art i d'amor, una irònica exposició dual sobre les pressions que experimenta una artista femenina que intenta combinar el paper de dona independent i lliure amb la vida familiar i casolana molt més tradicional i socialment acceptada. Una obra que sobretot il·lustra i explica una experiència sobre la cerca de la felicitat i com el nostre passat i els valors que hem après influeixen en les decisions que prenem. Una artista hauria de crear art transcendent sobre grans temes –masculins-o lliurar-se al rol de dona que estima?

Els personatges principals són una escriptora (amb bigoti)  i el seu contrari complet, una vanitosa i exuberant dona àvida d'amor (la seva ànima). Ambdues dones, que no deixen de ser la mateixa, busquen sentir-se completes a la seva manera, des del seu particular punt de vista però també influenciades per les definicions i expectatives del món que les envolta. Ambdues són conscients que en la vida han de prendre decisions doloroses per aconseguir els seus objectius així i tot les preguntes i dubtes no desapareixen mai i sempre sorgeixen noves qüestions.

Crítica: Broken Heart Story

17/05/2016

Sarcàstica història dual

per César López Rosell

Tercera incursió de La Peleona al surrealista univers de Saara Turunen, amb l'ingredient afegit que la pròpia autora dirigeix ​​als components de la companyia a la Sala Atrium. El text escollit, 'Broken heart story', és representatiu de la forma d'entendre el llenguatge teatral de la finlandesa, qui amb traducció de Luisa Gutiérrez ha estrenat l'obra a Espanya.

Art i amor són els motors d'aquesta sarcàstica història dual al voltant de la conquesta de la felicitat per mitjà de la realització personal. En ella una escriptora (Carla Torres, en un paper que té relació amb la seva doble faceta d'actriu i dramaturga) pretén assolir l'èxit amb la creació literària. Per aconseguir-ho s'ha imposat conquerir la llibertat de què disposen els homes per desenvolupar aquesta professió, allunyant-se del paper convencional que se li reserva a la dona. És per això que Turunen la situa en escena lluint bigoti i indumentària viril.

A l'altre extrem, però sorgint del mateix personatge, hi ha la seva ànima, representada per una seductora dona, convenientment vestida amb un cenyit vestit vermell que realça visiblement els seus encants per reclamar l'atenció masculina (una exuberant i persuasiva Patricia Mendoza). L'objectiu de les seves accions és clar: aconseguir el seu somni amorós que aconsegueix casant-se amb un pijo (David Menéndez) que li proporcionarà una suposada estabilitat amb el matrimoni.

En el context de la permanent pugna entre les antagòniques personalitats per aconseguir la felicitat, Àlma anirà deixant sobre la taula de treball de l'escriptora papers rosa amb idees per a la seva obra que aquesta rebutjarà enèrgicament, obstinada com està en filar un relat 'transcendent' amb el capitalisme i la mort com a temes de fons. El debat que planteja aquesta història esquizoide es dibuixa amb nitidesa. Ni l'opció de l'artista que es condemna a una existència incompleta per assolir el cim creativa és satisfactòria, ni tampoc ho és el paper de la dona alienada.

El cor de veus que ja heu definit el relat contribueix a donar sortida a la complexitat dramatúrgica de l'obra. El pare i la mare de l'escriptora (Pepo Blasco i Vero Cendoya), una gata blanca (Carmela Poch), un ant que parla, un esquarterador mediàtic i referències al film 'Pretty woman' animen aquest poètic muntatge, pletòric de desbordants metàfores que obliguen a l'espectador a fer un constant, i no sempre fàcil, exercici de reflexió.