Desde Berlín [L.R.]

Teatre

informació obra


Autoria:
Juan Villoro, Juan Cabestany, Pau Miró
Direcció:
Andrés Lima
Intèrprets:
Nathalie Poza, Pablo Derqui
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

No m’agradava l’escola 
No m’agradaven els grups 
No m’agradava l’autoritat …
Estava fet per al Rock&Roll
(Lou Reed)

Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll.

Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú que esdevé una influència fonamental per a diverses generacions de músics, poetes i persones de la cultura, Lou Reed.

De la mà d’Andrés Lima, Pablo Derqui i Nathalie Poza ens portaran a fer un passeig per aquest univers màgic, contradictori i extremadament brillant que ha marcat el pas a tants i tants artistes de totes les disciplines de l’art dels últims 60 anys.

Premi de la Crítica 2014 a disseny de vídeo (Miguel Àngel Raió). Premi de la Crítica 2014 a espai sonor (Jaume Manresa)

Crítica: Desde Berlín [L.R.]

23/09/2014

Els desoladors carrers musicals de l'excepcional Berlin de Lou Reed inspiren aquest espectable imprescindible i commovedor

per Ramon Oliver

Aquí els tenim: són Caroline i Jim, portem anys escoltant la seva adictiva i desesperada història d’amor des de les estries d ‘un album tan dolorós com magistral, però encara no els hi havíem posat cara. Ara si: ara, i gràcies a aquesta esplèndida proposta escènica amb que Borja Sitjà ha obert la nova temporada del teatre que dirigeix ( el Romea) omplint el seu escenari d’emocions desoladores i amor sense futur  ,  sabem que Caroline i Jim s’assemblen molt a Nathalie Poza i Pablo Derqui, parella  interpretativa excepcional  disposada a ficar-se de cap sota la pell dels seus torturats personatges, i a deixar-se ells mateixos la pròpia pell emocional en l’intent.  Andrés Lima i els tres autors ( Juan Villoro, Juan Cavestany i Pau Miró) que li han donat format dramatúrgic als carrers musicals del “Berlin” de Lou Reed, no han pretès pas il·lustrar narrativament el disc conceptual que els inspira, ni tampoc han caigut en la temptació de convertir el seu muntatge en una mena de concert dramatitzat. Del que es tractava , era de deixar-se arrossegar per les atmosferes creades per Reed per tal de traduir-les en un grapat d’escenes punyents tan intenses i intensament desorganitzades com els sentiments i les reaccions al límit dels seus protagonistes. I ho han aconseguit de forma més que notable, amb l’ajut impagable de les esplèndides imatges videogràfiques de Miquel Àngel Raió i de l’espai sonor i els arranjaments musicals preparats per Jaume Manresa. Tots ells, ens proposen un viatge cap el Berlín dividit en dos per un mur brutal ( una dualitat que també guarda el seu bon paral·lelisme amb la que es mou per dins de Caroline i Jim), que serveix com a rotund paisatge d’una de les grans obres mestres de la història de la música. I deixar de fer aquest viatge, seria el primer pecat teatral de la temporada.


Trivial