Desde Berlín [L.R.]

Teatre

informació obra


Autoria:
Juan Villoro, Juan Cabestany, Pau Miró
Direcció:
Andrés Lima
Intèrprets:
Nathalie Poza, Pablo Derqui
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

No m’agradava l’escola 
No m’agradaven els grups 
No m’agradava l’autoritat …
Estava fet per al Rock&Roll
(Lou Reed)

Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll.

Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú que esdevé una influència fonamental per a diverses generacions de músics, poetes i persones de la cultura, Lou Reed.

De la mà d’Andrés Lima, Pablo Derqui i Nathalie Poza ens portaran a fer un passeig per aquest univers màgic, contradictori i extremadament brillant que ha marcat el pas a tants i tants artistes de totes les disciplines de l’art dels últims 60 anys.

Premi de la Crítica 2014 a disseny de vídeo (Miguel Àngel Raió). Premi de la Crítica 2014 a espai sonor (Jaume Manresa)

Crítica: Desde Berlín [L.R.]

29/09/2014

Espectacle poètic. Espectacle audiovisual. Espectacle singular. Una declaració de principis de Borja Sitjà.

per Andreu Sotorra

Espectacle d'encàrrec. Espectacle poètic. Espectacle audiovisual. Espectacle singular. Una mena de declaració de principis del nou director artístic del Teatre Romea, Borja Sitjà, que s'empara en el mite d'una antiga amistat personal i en la icona del rock que el músic nord-americà Lou Reed (Lewis Allen Reed, Nova York, 1942 - Long Island, 2013) representa per a diverses generacions.

Lou Reed va publicar el disc 'Berlin', el seu tercer en solitari, l'any 1973 (RCA Victor). És ara que es considera una de les seves obres mestres. La paradoxa és que, com tantes obres mestres, en el seu moment va ser durament criticat, més pel seu contingut que no pas pel seu resultat musical. Eren temps, encara, de reticències davant de segons quins realismes, o potser davant d'un avançat en el temps 'Dirty realism' des de la música que arribaria cinc anys després a la literatura. 'Berlin', cin anys després del Maig del 68 destapava sense subterfugis la situació d'una parella tocada per l'esquizofrènia, la degradació personal, la violència, l'addicció drogoaddicta i el suïcidi.

¿Com es reflecteix tot això en un muntatge escènic, a carn viva, sense que fereixi la sensibilitat dels espectadors i, a més, els embolcalli en una atmosfera poètica? La proposta és un espectacle que parteix de diferents mans pel que fa al text, que arrodoneix Andrés Lima en la dramatúrgia i la direcció (recordi's alguna de les propostes de la companyia Animalario) i que aparella dos intèrprets de la generació a la ratlla dels quaranta: Natahlie Poza (actriu, teatralment parlant, de la mateixa companyia Animalario, al marge de la seva faceta televisiva) i Pablo Derqui (més televisiu que teatral, tot i que aquesta temporada se l'espera a 'Una jornada particular', amb Clara Segura, dirigits per Oriol Broggi). (...)

Trivial