Desde Berlín [L.R.]

informació obra



Autor:
Juan Villoro, Juan Cabestany, Pau Miró
Direcció:
Andrés Lima
Intèrprets:
Nathalie Poza, Pablo Derqui
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

No m’agradava l’escola 
No m’agradaven els grups 
No m’agradava l’autoritat …
Estava fet per al Rock&Roll
(Lou Reed)

Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll.

Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú que esdevé una influència fonamental per a diverses generacions de músics, poetes i persones de la cultura, Lou Reed.

De la mà d’Andrés Lima, Pablo Derqui i Nathalie Poza ens portaran a fer un passeig per aquest univers màgic, contradictori i extremadament brillant que ha marcat el pas a tants i tants artistes de totes les disciplines de l’art dels últims 60 anys.

Premi de la Crítica 2014 a disseny de vídeo (Miguel Àngel Raió). Premi de la Crítica 2014 a espai sonor (Jaume Manresa)

Crítica: Desde Berlín [L.R.]

29/09/2014

Un valent descens als inferns

per Mireia Izard

'Desde Berlín. Tributo a Lou Reed' agafa un dels discos més significatius del músic de Nova York, 'Berlín', i el tradueix en pell, suor i llàgrimes. Ara, 'Caroline Says I', 'Lady day' o 'Sad song' agafen tridimensionalitat en un escenari presidit per un gran llit que tant és un temple dedicat a la passió com una tomba. Els qui protagonitzen el descens als inferns són els actors Pablo Derqui i Nathalie Poza, les dues grans baules de l'espectacle, que ofereixen unes actuacions generoses i extremes. 

Derqui i Poza són Jim i Caroline, dos joves desesperats per sentir, per viure, però tan fets malbé que són incapaços d'estimar sense ferir. En escena es despullen físicament i emocionalment per fer arribar a l'espectador els moments més intensos i viscerals d'una relació amorosa marcada per les drogues, la violència i la falta de recursos econòmics. Tot i que ells s'espremen fins a l'extenuació, el text, escrit a sis mans per Juan Villoro, Juan Cavestany i Pau Miró no els acaba d'ajudar a transmetre el viatge emocional de les dues ànimes erràtiques a qui donen vida. El públic va d'escena en escena a batzegades, passant d'un moment àlgid a un altre, sense un fil narratiu i sentimental que, segurament, si el sabés, li faria encongir l'estómac.

Potser n'esperàvem massa, potser traspassar l'atmosfera d'un disc escoltat a la penombra a una sala teatral no és tan fàcil com es podria pensar, potser és que, de Lou Reed, només n'hi haurà un.

Trivial