Desde Berlín [L.R.]

informació obra



Autor:
Juan Villoro, Juan Cabestany, Pau Miró
Direcció:
Andrés Lima
Intèrprets:
Nathalie Poza, Pablo Derqui
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

No m’agradava l’escola 
No m’agradaven els grups 
No m’agradava l’autoritat …
Estava fet per al Rock&Roll
(Lou Reed)

Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll.

Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú que esdevé una influència fonamental per a diverses generacions de músics, poetes i persones de la cultura, Lou Reed.

De la mà d’Andrés Lima, Pablo Derqui i Nathalie Poza ens portaran a fer un passeig per aquest univers màgic, contradictori i extremadament brillant que ha marcat el pas a tants i tants artistes de totes les disciplines de l’art dels últims 60 anys.

Premi de la Crítica 2014 a disseny de vídeo (Miguel Àngel Raió). Premi de la Crítica 2014 a espai sonor (Jaume Manresa)

Crítica: Desde Berlín [L.R.]

22/09/2014

La desesperança i el buit

per María José Ragué

"Berlin" ´és un passeig deseperat de Lou Reed quan ja ha deixat l'ambient festiu de Califòrnia i s'endinsa en una nit on passeja per un món en el qual també hi ha coses que ens emocionen però que són terribles. És un passeig per "anècdotes" com "The kids", la pèrdua dels fills, o "The bed" moment en el qual l'actriu Nathalie Poza desapareix en la foscor de la boira i ens deixa només el seu esperit. L'espectacle té moments emocionants i tot és bell i sofisticat. Per a mí l'inconvenient bàsic és que no hi ha un fil prou consistent, que anem veien coses boniques i terribles, un Berlin que desespera, un Pablo Derqui que toca la guitarra, una Nathalie Poza que toca força bé el piano però hi ha aquí uns creadors, dirigits per Andrés Lima que no han sabut fer lligar la maionesa. No hi ha línia temàtica ni tampoc argumental, no sabem quan s'acaba l'espectacle perquè estem desorientats en un mòn bellíssim de misèria humana, amb una música que molts coneixem i estimem però no ens podem "enganxar" a l'espectacle. I això a mí em sembla massa decebedor. Llàstima perquè aquest "Berlin" era una aposta arriscada del nou director del Romea, Borja Sitjà, i cal aplaudir l'allunyament de la convencionalitat, però és un perill que cal córrer i acceptar.

Trivial