Desde Berlín [L.R.]

Teatre

informació obra


Autoria:
Juan Villoro, Juan Cabestany, Pau Miró
Direcció:
Andrés Lima
Intèrprets:
Nathalie Poza, Pablo Derqui
Producció:
Teatre Romea
Sinopsi:

No m’agradava l’escola 
No m’agradaven els grups 
No m’agradava l’autoritat …
Estava fet per al Rock&Roll
(Lou Reed)

Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll.

Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú que esdevé una influència fonamental per a diverses generacions de músics, poetes i persones de la cultura, Lou Reed.

De la mà d’Andrés Lima, Pablo Derqui i Nathalie Poza ens portaran a fer un passeig per aquest univers màgic, contradictori i extremadament brillant que ha marcat el pas a tants i tants artistes de totes les disciplines de l’art dels últims 60 anys.

Premi de la Crítica 2014 a disseny de vídeo (Miguel Àngel Raió). Premi de la Crítica 2014 a espai sonor (Jaume Manresa)

Crítica: Desde Berlín [L.R.]

19/09/2014

Un necessari homenatge a Lou Reed

per Aída Pallarès

Berlín és la bèstia que ens arrossega, el fred d’Alaska penetrant-nos els ossos, el dolor i la infinita tristesa d’un ésser (auto) mutilat. És un disc que representa els instints més baixos, un cant a l’auto degradació. I alhora, com tota obra de Lou Reed, és una història d’amor. Un amor, el de Caroline i Jim, cru, destructiu i perillós que crea addicció. Berlín també és el tercer àlbum en solitari de Lou Reed i l'intent definitiu de trencar els lligams amb The Velvet Underground i el glam-rock que havia popularitzat junt amb David Bowie. A diferència de Transformer (1972) aquí no hi ha caos, no hi ha distorsió, és un disc que, com va escriure David Morán a la revista Rockdelux “envasa al buit la desolació entre enderrocs de rock i versos punxants”.

En el seu debut com a director artístic del Teatre Romea, Borja Sitjà,-amic íntim de Lou Reed-, li ha volgut retre homenatge i va encarregar a Andrés Lima un muntatge de tribut a Berlín. L’ex integrant d’Animalario, amb la col·laboració dels dramaturgs Juan Cavestany, Pau Miró i Juan Villoro, ha transformat el disc en un potent poema audiovisual més proper, això sí, a l’estètica de Robert LePage que a la de la pel·lícula Trainspotting que és, per cert, com una servidora s’imagina aquesta sad song.

Berlín no és el mateix per a tothom i, per tant, és quasi inevitable que l’espectacle del Teatre Romea, escrit a vuit mans, tingui escenes punyents que representen l'ànima del disc i altres d’inventades i potser un pèl massa amables que s’assemblen més a Stephanie Says (cançó de la Velvet en la qual es basa Caroline Says II) que a la versió de Berlin. Potser hauria estat diferent (o més arriscat) si Lima, Villoro, Cavestany i Miró haguéssin optat per allunyar-se totalment del disc i fer una mena de Berlín. Capital Alaska, el llibre de relats inspirats en l’àlbum de Lou Reed que va editar fa un parell d’anys 66RPM.

Desde Berlín, doncs, no té en tot moment la força esquinçadora i crua de l’LP de Lou Reed però les entregades i vibrants interpretacions de Pablo Derqui i Nathalie Poza aconsegueixen mantenir a l’espectador clavat a la butaca, a l’espera de la següent dosi. I retre, per tant, un necessari homenatge a un dels millors músics i poetes del segle XX.

Trivial