Dindirindín

informació obra



Sinopsi:

València, 1509: en Dottore i en Pantalone, lliurepensadors, volen construir una impremta. Els poders fàctics faran els possibles a través d’en Capitano per impedir-ho. Però (ai làs!) que la Deessa Follia, emergida de l’obra d’Erasme, hi establirà una lluita servint-se de la inventiva de l’Arlecchino, la Colombina i la Bruixa.

Dindirindín! és un espectacle interdisciplinar per a tots els públics i adaptable a qualsevol espai escènic. Quatre solistes vocals, tres instrumentistes i una actriu exploren el llenguatge teatral de la Commedia dell’Arte, la música del Renaixement amb instruments històrics i la filosofia humanista d’Erasme de Rotterdam. 

La Follia, personatge parlat, farà de nexe entre els segles XVI i XXI. Reflexiona, punxa i i provoca amb els seus poders les situacions més inversemblants. Els intèrprets abandonen l’àrea de comfort per fer percussions corporals, cantar rap o fer-hi participar el públic. 

Dindirindín! esdevé un cant a la bondat fonamental de l’essència humana. Apologia de la llibertat entesa com a camí de desaferrament de les identitats personals i col·lectives.


Crítica: Dindirindín

01/05/2022

Si els elixirs fossin efectius...

per Jordi Bordes

Unir els rols de la commediadell'arte i les cançons coetànies del segle XVI. Sembla lògic ajuntar-les perquè beuen de la mateixa intenció de caricaturitzar el poder i els diferents rols de la societat però Dindirindín demostra la seva complexitat. El treball de Notte&Giorno és ingent com explicava Martí Figeras en aquest article: Han creat una dramatúrgia a partir de les cançons (fins i tot creant-ne tres contemporànies però en clau renaixentista) per cosir una trama d'espavilats contra autoritaris, que juga en part a la clau picaresca de 200 anys més enrere. Antoni Fajardo, capo buffo del Notte&Giorno, explica en aquesta entrevista el repte de la companyia.

Avui, la farsa i la màscara tenen molt poca presència a la cartellera, tot i que siguin la llavor en les escoles dels intèrprets. Un dels pocs exemples és Comèda terrorífica, que es va veure a l'Almeria fa un any o el treball de Marie de Jongh (Amour, Estrella, Ama). Incloure-hi música renaixentista en directe exigeix que els intèrprets siguin cantants amb alta capacitat còmica. La peripècia del tipus "hagués pogut passar" lliga prou elements per mostra una Colombina intel·ligent i un Arlequino afamat que troben conxorxa amb la saviesa de la bruixa. Tots tres es comminen a aconseguir construir la primera impremta a la Corona d'Aragó i a frustrar els plans del Capitano. La follia, el paper de narradora que situa la situació, també és indispensable i és la que pot teixir millor empatia amb el públic (prquè es mou per valors, no per rols primaris de la commediadell'arte). El Capitano, ha rebut ordres d'impedir la construcció de la impremta, que possibilitaria repartir el coneixement entre tothom amb molts mérs facilitat. La Calòrica ja ha demostrat que les intrigues dels Reis Catòlics interessen avui a Feísima enfermedad... El fet de construir una farsa sense els rols de la màscara, els va concedir una llibertat molt més corrossiva (i que es podia llegir amb interès al segle XXI). Certament, en aquesta capça dels plànols hi ha una certa sorna per la caça de les urnes (tot i que mai de citi en l'obra).

Al segle XVI, els elixirs (segons aquestes llegendes) deurien tenir una certa garantia entre els més crèduls (a Falsestuff, Nao Albet i Marcel Borràs també feien conya dels beuratges miraculosos a l'intrèpid Oest). Ara, al segle XXI, les cantarelles màgiques s'anuncien per anuncis en televisions de tots colors i els "còmodes termins de pagament" ja indiquen el grau de l'enganyifa. Cal molt ofici per riure's dels despropòsits de la commediadell'art amb contínues referències de caràcter sexual. Només amb el codi ben fixat, la sorpresa esclata en una riallada inesperada. I el Capitano guarda tots els mèrists per rebre l'escarni.

Dindirindín és u privilegi en quant a la seva musicalitat. Per la capacitat vocal dels intèrprets i per l'acompanyament en directe amb instruments de l'època. La trama segueix sense massa matisos, a raig. Però la música té un ordre que permet extreure el màxim de cada intèrpret. És intel·ligent el codi de treure's la màscara quan, síomplement s'acompanya vocalment el personatges que canta el seu tema principal.

Té molt mèrit aquest sudoku de combinacions perquè la trama avanci respectant partitures i rols. L'elixir anticapitalino difícilment es comercialitzarà per combatre les maldats del capitalisme, però ajudarà a fruir d'un instant de bones veus i musica amb una trama divertidament exagerada que els relaciona.