El fingidor

Teatre | Nous formats

informació obra



Direcció:
Pep Tosar
Intèrprets:
Pep Tosar
Sinopsi:

Si pregunteu a algú pels grans poetes del segle XX, és molt possible que entre la llista de noms que us esmenti (García Lorca, Pasolini...) hi hagi el de Fernando Pessoa que, amb permís de Luís de Camões, és possiblement el nom més conegut de les lletres portugueses arreu del món. Encara avui, en ple segle XXI, els versos de Pessoa s’adrecen directament al cor i a l’ànima de qui els llegeix. Un dels qui s’han sentit interpel·lats per la poesia de l’artista és Pep Tosar, un director, actor i autor que ja ha creat altres espectacles pluridisciplinaris basats en la vida i obra de coneguts poetes: Federico García, sobre García Lorca; Poseu-me les ulleres, sobre Vicent Andrés Estellés, o La casa en obres, sobre Blai Bonet. Ara, repeteix l’experiència basant-se en Pessoa, però també en els tres heterònims principals que va fer servir (Alberto Caeiro, Alvaro de Campos i Ricardo Rei) i, com a contrapunt, també en la figura d’Ofèlia de Queirós, que va ser el gran amor del poeta. La biografia de Pessoa, que va viure part de la infantesa i la joventut a Durban (Sud-àfrica) i, també, dues obres breus d’Antonio Tabucchi en les quals al·ludeix a la vida del poeta des del somni i l’al·lucinació (Els tres últims dies de Fernando Pessoa i El somni de Fernando Pessoa, poeta i fingidor), donen forma a aquest espectacle, que recorre a una combinació de llenguatges artístics. I és que a El fingidor veurem Pep Tosar donar veu al poeta dient els seus versos o repassant creacions en prosa, llegint cartes o introduint entrevistes, però també els integrants de la companyia de circ Hotel Iocandi (els artistes de circ Tomeu Amer i Griselda Juncà, amb la cantant i violoncel·lista Joana Gomila), que faran servir funambulisme i equilibris per al·ludir als heterònims de Pessoa mentre sona la música en directe de la mateixa Gomila, però també de la compositora i pianista Elisabet Raspall i del guitarrista i compositor Eduard Iniesta, especialista en guitarra portuguesa. Com en espectacles anteriors de Pep Tosar, el vídeo té un paper destacat en un muntatge en què participa el realitzador mallorquí Agustí Torres i que inclou entrevistes a especialistes en Pessoa, traductors del poeta i experts diversos, a més d’imatges d’aquesta Lisboa que es respira en les obres de l’autor.

Porta a escena l’espectacle Oblideu-vos de nosaltres, companyia liderada per Pep Tosar que vol reflexionar des del punt de vista estètic i teatral amb els seus espectacles sobre la condició humana i la seva diversitat, i convidar els espectadors i espectadores a ser conscients de la complexitat de l’existència.

Crítica: El fingidor

10/06/2023

Tots fem Pessoa

per Jordi Bordes

Pep Tosar es refugia en espais en què se sent còmode i que li deserta inquietuds artístiques. Ho va fer amb Blai Bonet (La casa en obres), amb Damià Huguet (Esquena de ganivet), amb Guillem d'Efak (Tots aquests dois). Però també hi ha jugat per retratar un Lorca molt particular (Federico García). I, ara, s'atreveix amb Fernando Pessoa, amb una nova partitura simfomica d'accions que hibriden en un sol cos per explicar qui va ser aquest personatges polièdric i com va viure. En els buits de les trames biogràfiques hi ha les suposicions, les recreacions, l'equilibri circense. La fantasia que tots fem una mica com Pessoa (com deia la seva neboda): "Tots ens comportem diferent si estem parlant amb un amic o a cal dentista". Una reflexió tant evident i que Pessoa ho va portar a un extrem inesgotable de fantasia. Per a enamorar, per a divertir, per a deixar-se atrapar per una vida onírica, molt abans que Pirandello permetés que els personatges es rebelessin al seu creador, mandrós (Sis personatges en cerca d'autor).

Pep Tosar és, efectivament, un expert en coreografiar personatges culturals enigmàtics. Al quadre de Fernando Pessoa ha canviat la dansa pel circ, convençut que l'equilibri casa molt bé amb la fantasia d'inventar-se móns possibles, personages, heterònims. En la seva tasca divulgadora (que no pedagògica) de la dramatúrgia de Pep Tosar/ Evelyn Arévalo la musicalitat abraça el muntatge. I, en aquest treball, la veu de Joana Gomila (Sa mateixa) i les adaptacions musicals d'Elisabeth Raspall són determinants. En aquest treball, possiblement, el documental (amb què entrevista estudiosos, persones conegudes i familiars del protagonista) conflueix amb les transparències dels números acrobàtics (principalment, roda alemanya, trapzi i escala) d'Hotel Iocandi (Esquerdes, Peix). Griselda Escrigas es revela com una actriu solvent al costat del contrastat Tomeu Amer (Desdèmona d'Alba Sarraute). La fantasia de Pessoa fa que tots els compoments provin de fer equilibris amb l'escala o, pugn a la roda alemanya, el risc de caure és l'aventra d'inventar-se i de manenir la consistència d'un personatge heterònim.

En aquest món de concrecions, pragmàtic, terrenal, Pessoa hi va passar sense trepitjar gaire de peus a terra. Ni tant sols la seva sexualitat queda concretada. El que queda d'aquest autor intrèpid, mort en un injust oblit, és la fantasia pr construir una auca d'autors literaris amb els que fer interessants tertúlies de cafè, llargues sobretaules iròniques de diumenge, valents manifestos en favor d'un art total que vola per sobre de les penúries, la misèria i un cert compromís social; no li calia escriure perquè ja ho vivia amb intensitat i mostrava una forma de vida allunyada de la convencionalitat que reprimeix llibertats. I això a en Tosar l'atrapa i ho reinvidica amb aquesta mateixa frescor (tot i que potser no lical tanta insistencia o mostrar més les difere`ceis de les diverses escenes, en clau cronològica).