Els tres aniversaris

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Negrié
Intèrprets:
Rosa Boladeras, Joan Negrié, Miranda Gas, Victòria Pagès, Anna Alarcón, Albert Triola
Producció:
Sala Trono, La Villarroel, Teatre Metropol de Tarragona, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Principal de Valls
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

La Irina celebra el seu aniversari. Havia planejat una gran festa amb música, ball i molts convidats. Però la Irina s'avorreix. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts a terra desganats i el seu germà Andrei ha vingut amb una nova parella, embarassada.

Les seves germanes tampoc contribueixen gaire a que s'estengui l'alegria: la Masha està atrapada en un matrimoni sense amor i flirteja amb Georg, l'únic amic casat de l’Andrei. L'Olga és l'única dels quatre que treballa i ha de finançar tota la família. L'herència que van deixar els seus pares va ser malgastada fa temps i la casa familiar està molt deteriorada. 

La festa d'aniversari fracassa també els dos anys següents a causa d'un nou embaràs, una aventura amorosa, intents de suïcidi, deutes, manca de feina i perspectives vitals. I la solidaritat entre les tres germanes es posa a prova.

Els personatges de Kriecheldorf tenen una extrema capacitat analítica, i això els submergeix encara més en el dolor de saber-se fracassats en el terreny personal i social, i de veure reflectit el seu propi fracàs en el de l'altre. La decadència de la casa dels germans representa així l'exteriorització d'aquest sentiment de ruïna i degradació.

Crítica: Els tres aniversaris

24/05/2017

Celebrant Txékhov

per Núria Sàbat

Els tres aniversaris és la particular interpretació que Rebekka Kricheldorf fa de la coneguda obra d’Anton Txékhov Les tres germanes. Servant el conflicte universal que hi ha al darrere de l’obra original, la dramaturga alemanya la vesteix de contemporaneïtat a partir de petits canvis que afecten sobretot la dramatúrgia, ja que en manté els protagonistes principals, el perfil psicològic i el fil argumental. En canvia alguns noms –Vassili es dirà Georg i Natàlia, Janine–, algunes professions –l’antic militar, per exemple, és ara director d’una empresa d’embalatges–, edats o aficions...

L’acció se situa igualment al vell casalot familiar, però en tres moments concrets que es corresponen amb els tres aniversaris de la Irina, la segona de les germanes, aquí convertida en una mena de ni-ni granadeta que es debat entre l’esnobisme i l’avorriment, i que Rosa Boladeras perfila amb el seu traç peculiar i la seva gràcia habitual. A la celebració, any rere any, hi trobarem, fidels, les altres dues germanes: Masha, la petita (Anna Alarcón), que segueix sense afrontar les conseqüències d’un matrimoni “convenient”, i Olga, la germana gran (sensacional Victòria Pagès), l’única que aporta un sou a l’escarransida economia familiar, tot i arrossegant-hi la seva creixent frustració professional. Tres germanes que sota el nou prisma de Kricheldorf i la curosa direcció de Jordi Prat i Coll adquireixen més presència, força i cinisme; no són més felices, ni més valentes –per això la ironia i l’alcohol els són tan necessaris–, però als espectadors ens semblen més properes, divertides i més favorables a recollir simpatia que compassió.

El revulsiu és Janine (Miranda Gas, una actriu realment versàtil), la cunyada “diferent” –encertada revisió del personatge– que, amb la seva arribada, posa literalment potes enlaire la plàcida i aburgesada vida dels germans vinguts a menys.

Joan Negrié (també responsable d’una traducció que llueix un llenguatge planer i col·loquial) i Albert Triola són els encarregats de donar veu als dos únics personatges masculins: Andrei i Georg.

Els tres aniversaris és, doncs, una proposta eficaç per redescobrir Txékhov des d’una perspectiva més oberta, rejovenida i lleugera, que la converteix en un bon esquer per atraure aquell sector de públic a qui els clàssics a vegades poden fer recular.