Els tres aniversaris

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Negrié
Intèrprets:
Rosa Boladeras, Joan Negrié, Miranda Gas, Victòria Pagès, Anna Alarcón, Albert Triola
Producció:
Sala Trono, La Villarroel, Teatre Metropol de Tarragona, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Principal de Valls
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

La Irina celebra el seu aniversari. Havia planejat una gran festa amb música, ball i molts convidats. Però la Irina s'avorreix. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts a terra desganats i el seu germà Andrei ha vingut amb una nova parella, embarassada.

Les seves germanes tampoc contribueixen gaire a que s'estengui l'alegria: la Masha està atrapada en un matrimoni sense amor i flirteja amb Georg, l'únic amic casat de l’Andrei. L'Olga és l'única dels quatre que treballa i ha de finançar tota la família. L'herència que van deixar els seus pares va ser malgastada fa temps i la casa familiar està molt deteriorada. 

La festa d'aniversari fracassa també els dos anys següents a causa d'un nou embaràs, una aventura amorosa, intents de suïcidi, deutes, manca de feina i perspectives vitals. I la solidaritat entre les tres germanes es posa a prova.

Els personatges de Kriecheldorf tenen una extrema capacitat analítica, i això els submergeix encara més en el dolor de saber-se fracassats en el terreny personal i social, i de veure reflectit el seu propi fracàs en el de l'altre. La decadència de la casa dels germans representa així l'exteriorització d'aquest sentiment de ruïna i degradació.

Crítica: Els tres aniversaris

09/05/2017

El més fidel a Txèkhov, sense una rèplica idèntica

per Jordi Bordes

Rebekka Kricheldorf ha escrit una versió de Les tres germanes molt eficaç. Ha desvestit els personatges de la malenconia de Txèkhov i els ha posat un nihilisme imperant. Les picades d'ullet al dramaturg rus són contínues però amb una comèdia prou pròxima, que no exagera en aire farsesc (Txèkhov sempre deia que escrivia comèdies i que tothom les llegia com a drames socials) i que manté algunes incògnites per captar l'atenció de l'espectador. El treball a la direcció de Jordi Prat i Coll és, també, molt fresc. Certament, per moments sembla que els actors argentinegin, amb unes situacions hilarants que poden evocar a El loco y la camisa, per exemple. Hi ha una molt bona química entre els actors, que supera les fílies i fòbies dels seus personatges. El joc és constant. La situació de bloqueig és la mateixa que la de l'obra original però ara, ni tant sols confien en resoldre el viatge a Moscou. La seva vida no té manera de redreçar-se. Només amb la fantasia de Pippi Langstrum o d'Alícia al país de les meravelles es pot viure mandrejant, filosofant sobre el tot i el re,s sense patir per tenir menjar a la nevera.

La posada en escena a dues bandes és efectiva. Sobretot gràcies a la capacitat dels actors a fer uns personatges empàtics (encara que, puntualment, antipàtics, egocèntrics, covards...) amb els seus instants de lluïment, amb uns monòlegs que, sense buscar una brillantor literària, traspassen un devessall d'imatges que fan còmica i próxima la situació. La seva, és una felicitat caduca. Any a any, Cada cop se senten més al fons d'un pou del que no troben manera de sortir-ne. Però si això genera pànic en Olga, Irina i Maixa de Txèkhov, aquestes tres protagonistes d'avui se'n riuen amb cinisme de la seva desgràcia. I Andrei s'hi suma en comprovar que la seva dona l'aparca fent de cangur. Són, tots plegats, uns personatges solitaris incapaços d'actuar per allò que els fa il·lusió: El destí texkhovià, els ofega. cinisme i mala llet servida amb un humor molt humà. Molt recomanable.