Els tres aniversaris

Teatre

informació obra


Traducció:
Joan Negrié
Intèrprets:
Rosa Boladeras, Joan Negrié, Miranda Gas, Victòria Pagès, Anna Alarcón, Albert Triola
Producció:
Sala Trono, La Villarroel, Teatre Metropol de Tarragona, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Principal de Valls
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

La Irina celebra el seu aniversari. Havia planejat una gran festa amb música, ball i molts convidats. Però la Irina s'avorreix. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts a terra desganats i el seu germà Andrei ha vingut amb una nova parella, embarassada.

Les seves germanes tampoc contribueixen gaire a que s'estengui l'alegria: la Masha està atrapada en un matrimoni sense amor i flirteja amb Georg, l'únic amic casat de l’Andrei. L'Olga és l'única dels quatre que treballa i ha de finançar tota la família. L'herència que van deixar els seus pares va ser malgastada fa temps i la casa familiar està molt deteriorada. 

La festa d'aniversari fracassa també els dos anys següents a causa d'un nou embaràs, una aventura amorosa, intents de suïcidi, deutes, manca de feina i perspectives vitals. I la solidaritat entre les tres germanes es posa a prova.

Els personatges de Kriecheldorf tenen una extrema capacitat analítica, i això els submergeix encara més en el dolor de saber-se fracassats en el terreny personal i social, i de veure reflectit el seu propi fracàs en el de l'altre. La decadència de la casa dels germans representa així l'exteriorització d'aquest sentiment de ruïna i degradació.

Crítica: Els tres aniversaris

10/06/2017

Tot un festival de grans interpretacions

per Teresa Bruna

Queden pocs dies i em sento molt compromesa en aconsellar-vos que no us perdeu Els tres aniversaris, a La Villarroel fins l'11 de juny. Hi ha moltes raons. Una és la traducció a ara i avui del clàssic de Txhèkhov, que ha fet l'autora alemanya Rebekka Kricheldorf. S'hi reconeixen les fonts (els noms, els personatges...) però ho rebem com un mirall de les nostres inquietuds més actuals: la falta d'estímuls, no tenir ni feina ni vocacions, una burgesia que es refugia en l'alcohol per anar tirant i convertir en rialles les seves angoixes... Malgrat el de vegades profund dramatisme dels esdeveniments, ens ho expliquen d'una manera tan irònica que ens fa riure força i, sobretot, no perdre el somriure en tota l'estona. Jordi Prat i Coll, director de l'espectacle, ja ens ho va dir a la presentació: "La gent riu molt més del que esperàvem!"

Però hi ha un motiu que passa per damunt de tots i fa imprescindible l'espectacle: és un festival d'esplèndides interpretacions. L'equip creatiu va decidir pujar una mica l'edat del text  per poder disfrutar d'un elenc de volada que broda els papers: Rosa Boladeras, Anna Alarcon, Victòria Pagès, Miranda Gas, Joan Negrié i Albert Triola. No baixen mai, és un plaer immens veure'ls sense perdre el ritme i en aquell punt just del fer riure tot i explicant els seus problemes existencials.

Estem a la casa pairal d'una família de classe mitjana vinguda a menys. Tres germanes i un germà hi conviuen, amb els noms russos de l'obra de Txèkhov. L'excusa és que els seus pares, morts d'accident, eren uns grans intel·lectuals admiradors de tots els escriptors russos. Fins i tot  en comptes de regalar-los contes o joguines, els regalaven les obres completes d'alguns d'ells. Tal i com avança el títol (l'obra en beu de les fonts, però no és un Txèkhov) en les més de dues hores de durada de l'espectacle assistim als tres aniversaris de la Irina (Rosa Boladeras), que compleix 38, 39 i 40 anys, tot esperant que arribi algun dia un príncep blau que la mantingui.

Al  38 aniversari hi estem convidats: mentre ens anem situant a les butaques, ens ofereixen el pica-pica de la festa. Aquí ja connectem. I en el transcurs de les tres festes, les anem coneixent: la seva infància, carregada de informació intel·lectual mentre elles somiaven amb la Pippi Langstrum, la solitud individual de cada una i també del seu germà, l'Andrei (Joan Negrié), un escriptor frustrat. I les insatisfaccions: la Maixa (Anna Alarcon) s'ha casat amb algú a qui detesta, el que fa que es deixi arrossegar fàcilment  pels encants de Georg (Albert Triola), l'amic de l'Andrei. I en Georg, sempre que és a punt de caure, rep la trucada de la seva filla esparverada pel suïcidi de la seva mare. L'Olga (Victòria Pagès) és la única que treballa i no para de repetir-ho: és mestra, arriba a directora de l'escola i, com que al damunt és la gran, se sent cap natural de la família.

El tedi es trasbalsa quan l'Andrei els comunica la seva relació amb la Janine (Miranda Gas) una noia que ve de la classe baixa però, al contrari del que es pot pensar, és molt més dictadora que la resta. No li agrada cap de les seves cunyades i intenta pujar graons de poder a l'estança, encara que sigui  trencant l'harmonia -estranya, però harmonia al cap i a la fi-, de la família. La noia arriba ja embarassada i hi torna a estar a cada aniversari Això li dóna poder. Com als ocupes! 

No cal dir res més. L'argument és costumista però eixelebrat, amb detalls molt divertits com ara el regal repetit de la cèlebre campana russa. De fet, una metàfora de que en tres anys no canvia res. Els diàlegs no es pot dir que siguin naturalistes, però ens ressonen. Tot plegat és un anar i venir d'emocions i imatges, amb una escenografia senzilla, eficient i molt acolorida i agradable. Vull destacar una imatge molt explícita cap al final, de la Rosa Boladeras amb tres ampolles a la ma i feina per transportar-les. O la Miranda, amb un vestit espectacular i talons alts, quan marxa a la disco perquè és el seu dia lliure. 

De debò: l'obra passa molt bé, però a més, veureu sis intèrprets en un dels seus millors moments. No sé si és això o ho porta l'obra, però t'acabes estimant tots els personatges! Encara queda dissabte i diumenge. Ja hi anireu un altre dia a la platja!