Els veïns de dalt

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pere Arquillué, Nora Navas /Carme Pla, Jordi Rico, Àgata Roca
Autoria:
David Hare
Direcció:
Magda Puyo
Sinopsi:

Sens dubte, una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia, les trinxeres són infinites i el consol davant les ferides i les esgarrinxades sofertes sovint és escàs o poc saludable. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Per això mateix, estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar. 

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies.

Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupar el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Sens dubte per a mi va ser inspirador, i així, sense voler-ho, em van acabar regalant la que ha acabat sent la meva primera obra de teatre. Així que va per ells. 


Crítica: Els veïns de dalt

26/04/2015

Punyent comèdia de Cesc Gay en el seu debut teatral

per César López Rosell

Un bon text que compleix amb els objectius que persegueix i amb un quartet de fantàstics actors per defensar-lo. Cesc Gay ha entrat per la porta gran de la comèdia teatral amb 'El veïns de dalt', una visió de les relacions de parella focalitzada en el moment en què entra en les discrepàncies que solen precedir a la ruptura. Atent observador del zoo humà urbanita que l'envolta, com ja va demostrar en la seva pel·lícula 'A la ciutad', l'autor i, alhora, encertat director exhibeix l'agilitat pròpia del guionista cinematogràfic que corre per les seves venes per edificar una trama ordida amb diàlegs que atrapen la platea del Romea.

Gay incideix amb punyent ironia sobre les dificultats que comporta l'aventura de compartir la vida en parella. Amb aquest punt de partida teixeix una història que aconsegueix l’ immediata empatia d'un espectador familiaritzat, per experiència pròpia o per proximitat, amb una més que habitual tragèdia quotidiana. El cineasta es serveix d'efectius mecanismes narratius, recolzats per una encertada escenografia que propicia els diferents marcs per a l'acció.

Sense recórrer als habituals elements vodevilescos d'aquest tipus de muntatges, Gay aconsegueix mantenir un crescendo en què l'efecte sorpresa juga un paper determinant. El pes de la trama recau en la espurnejant col·lisió verbal dels protagonistes. No és una obra rodona i sovint recorre a l'humor de traç gruixut, especialment en les nombroses al·lusions al sexe que són part essencial del relat, pero si escènicament aconsseguida.

La maquinària possada en marxa funciona a la perfecció provocant el riure espontàni de l'espectador, encara que de vegades tanta hilaritat ofegui el seguiment d'una dialèctica carregada de considerable mala llet.

La parella central de la història la encarnen Pere Arquillué (Juli), un professor de música que no ha pogut destacar com a intèrpret, i Àgata Roca (Anna), una mestressa de casa i botiguera d'indubtable atractiu però frustrada pels escassos al·licients de la seva diaria convivència. Quan, després de mesos d'ajornament i contra la voluntat del seu company, conviden als veïns del pis de dalt a casa, la trobada esdevé un detonant per desencadenar una crisi que ha arribat a un punt de no retorn.

Nora Navas (Laura), psicòloga que intenta exercir de terapeuta mediadora entre la parella, i Jordi Rico (Salva), un desinhibit bomber de llibertines costums sexuals, són els complements necessaris per tancar la quadratura del cercle de la comèdia. Gay sembla haver escrit la història al servei de les majúscules prestacions de Arquillué, que desplega amb mestria i una gran vis còmica el cinisme del seu personatge, i de l'elegant i continguda sorna de Roca. Tots dos brillen amb llum pròpia, però sense desmerèixer la esplèndida i hilarant aportació de Navas i Rico. Un gran quartet en suma per un muntatge recolzat inequívocament pel públic.


Trivial