Els veïns de dalt

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pere Arquillué, Nora Navas /Carme Pla, Jordi Rico, Àgata Roca
Autoria:
David Hare
Direcció:
Magda Puyo
Sinopsi:

Sens dubte, una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia, les trinxeres són infinites i el consol davant les ferides i les esgarrinxades sofertes sovint és escàs o poc saludable. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Per això mateix, estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar. 

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies.

Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupar el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Sens dubte per a mi va ser inspirador, i així, sense voler-ho, em van acabar regalant la que ha acabat sent la meva primera obra de teatre. Així que va per ells. 


Crítica: Els veïns de dalt

22/03/2015

De la fricció al gemec

per Francesc Massip

Esplèndida comèdia de Cesc Gay en el seu bateig teatral. Sí senyor: amb les captinences que solen ocupar l’existència de la mitjana de la humanitat, el cineasta construeix una peça ben feta, lleugera, d’una franquesa impertinent, per rebentar de riure, que enfronta dues parelles de veïns: els emmainadats, amb les rutines i els tabús propis de l’edat, i els nouvinguts, més joves, desinhibits i sexualment exultants. Actors d’excepció al servei d’una mena de vodevil rabent i gojós, amb un Pere Arquillué murri i escaldat, que broda el personatge més incòmode de l’obra, una Àgata Roca sempre a punt per reconduir la cosa o llençar-se a la piscina, un Jordi Rico desafiador, disposat a qualsevol aventura i una Nora Navàs incisiva i furgadora. Rèpliques àgils sense pretensions que fan abdominals amb un argument directe i divertit. A passar-s’ho pipa!


Trivial