Els veïns de dalt

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pere Arquillué, Nora Navas /Carme Pla, Jordi Rico, Àgata Roca
Autoria:
David Hare
Direcció:
Magda Puyo
Sinopsi:

Sens dubte, una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia, les trinxeres són infinites i el consol davant les ferides i les esgarrinxades sofertes sovint és escàs o poc saludable. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Per això mateix, estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar. 

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies.

Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupar el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Sens dubte per a mi va ser inspirador, i així, sense voler-ho, em van acabar regalant la que ha acabat sent la meva primera obra de teatre. Així que va per ells. 


Crítica: Els veïns de dalt

26/03/2015

Un cop feta la diana amb el càsting al quadrat, el guió s'emporta la resta i bona part dels mèrits.

per Andreu Sotorra

¿Ara ens n'explicaran una altra de parelles...?, pot pensar algú. Doncs, sí, una altra de parelles. Però la clau de l'encert de la història 'Els veïns de dalt' rau no en l'embolcall sinó en la manera com es destapa la capsa i acaba saltant la sorpresa.

En aquesta comèdia del cineasta Cesc Gay —la seva primera incursió teatral com a autor i director— tot sembla fet a mida per als quatre intèrprets. Des del primer moment, a un se li fa difícil pensar que, sense cap d'ells quatre, la impressió que se'n treu seria la mateixa. Hi ha, doncs, una bona dosi d'espontaneïtat en la interpretació, de ser ells mateixos, de dotar cadascú el seu personatge amb la personalitat que els quatre porten adquirida com a actors i actrius de llarga trajectòria.

I un cop feta la diana amb el càsting al quadrat, el guió s'emporta la resta i bona part dels mèrits. Vuitanta minuts —breu, breu— en què els espectadors difícilment podran deixar de fer-se còmplices del que hi passa amb les rialles permanents de cada rèplica, de cada frase, de cada sortida, de cada expressió, de cada tret de cinisme, de cada manera de dominar el ping pong amb què un rebat els arguments de l'altre. (...)

Trivial