Els veïns de dalt

informació obra



Intèrprets:
Pere Arquillué, Nora Navas /Carme Pla, Jordi Rico, Àgata Roca
Autor:
David Hare
Direcció:
Magda Puyo
Sinopsi:

Sens dubte, una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia, les trinxeres són infinites i el consol davant les ferides i les esgarrinxades sofertes sovint és escàs o poc saludable. Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Per això mateix, estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia que ens persegueix des dels orígens dels temps i de la qual no ens podem deslliurar. 

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu llegint aquestes línies.

Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupar el pis de sobre on vivim amb la meva família. De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. Sens dubte per a mi va ser inspirador, i així, sense voler-ho, em van acabar regalant la que ha acabat sent la meva primera obra de teatre. Així que va per ells. 


Crítica: Els veïns de dalt

05/04/2015

Rialles d'un matrimoni

per Christian Machío

Poc s’equivocava aquell dramaturg que no fa gaire afirmava el 80% de l’èxit d’una obra, i sobretot si es tracta d’una comèdia, recau en el repartiment. A Els veïns de dalt Cesc Gay, que debuta en la direcció i dramatúrgia teatral, deixa en mans de quatre grans de l’escena uns diàlegs farcits de rèpliques meticulosament pensades per no donar un segon de treva a l’espectador. Tant és que sigui un acudit de doble sentit sexual sobre bomberos i mangueres o confusions tan manides com “Te l’ensenyo? El pis, eh?”. Aquí del que es tracta és d’activar tots els mecanismes de la comèdia més popular per, de passada, qüestionar un cop més la funció del matrimoni com fita de la realització personal i paradigma de la completa felicitat: “A tu no t’agrada l’astronomia, el que t’agrada és no ser a casa”.

De la mateixa manera que recentment Yasmina Reza a {Un Déu Salvatge} feia aflorar el pitjor de la convivència en parella en forma de comèdia de saló, Cesc Gay juga una carta similar fent tocar fons al matrimoni protagonista, l’Anna (Àgata Roca) i el Juli (Pere Arquillué), pares d’una filla, habituats a l’anar fent al dia a dia perquè en realitat sempre esquiven afrontar allò que no s’atreveixen a dir-se a la cara. El personatge d’en Juli sap que amb una rèplica sarcàstica en té prou per fugir de qualsevol responsabilitat. Serà la incòmoda vetllada amb la parella de veïns, el Salva (Jordi Rico) i la Laura (Nora Navas) el detonant que col·loqui les coses a lloc d’una vegada per totes. Com bé sap Edward Albee són sempre uns desconeguts de fora els qui poden desestabilitzar l’ordre i aconseguir que res torni a ser com abans.

L’humor sexual de traç gruixut a costa del món lliberal de l’intercanvi de parelles predomina l’espiral ascendent d’hilaritat que sembla anar sense frens fins al final del trajecte, sense cap baixada de ritme i amb un joc ben repartit entre els quatre personatges. Tenint en compte que moltes sales de la ciutat s’han cultivat una personalitat pròpia, sovint ens passa que la nostra percepció d’un espectacle varia segons l’espai on el veiem. Tanmateix, no seria desencertat i fins i tot lloable que un espectacle d’aquestes característiques pogués fer llarga temporada a un escenari com el Condal, sense prejudicis de cap mena.


Trivial