Exit through the gift shop

informació obra



Dramatúrgia:
Carla Rovira
Intèrprets:
Carla Rovira Pitarch
Vídeo:
Erol Ileri
So:
Erol Ileri, John Christian Cárdenas (Sonic Arts)
Composició musical:
Erol Ileri, John Christian Cárdenas (Sonic Arts)
Escenografia:
Manoly Rubio Garcia
Il·luminació:
Manoly Rubio Garcia
Sinopsi:

La peça vol analitzar la rellevància del concepte d’èxit en els processos de gestació i maternitat. Una dramatúrgia que posa en relleu com confrontem els possibles obstacles quan el nostre objectiu és aconseguir la nostra criatura, el nostre souvenir. Tot plegat, per detectar, legitimar i visibilitzar quines noves realitats emergeixen de relacionar-nos amb la possibilitat del fracàs. Un dispositiu escènic desenvolupat com un espai museístic, on interactuen públic i intèrpret.

Crítica: Exit through the gift shop

09/09/2022

Traspassar emocions amb feixos de llums

per Jordi Bordes

Carla Rovira es rellegeix contínuament. Els muntatges li serveixen per ordenar les idees, per establir jerarquies i assumir contradiccions. Ho va fer amb Màtria i ara ho repeteix amb aquest muntatge. Per quina raó el cos s'imposa a la lògica racional i busca engendrar descendència? Com Clàudia Cedó (Una gossa en un descampat), Concha Milla (Estigmes), Gemma Brió (Llibert), Rovira il.lustra moments inesperats i dolorosos de la maternitat. Tothom intueix que hi poden haver complicacions en l'embaràs i el part, però sempre es pensa que no passarà a persones conegudes. I aquests muntatges evidencien que són dolors silenciats més comuns del que un es pensa i que és saludable explicar-los per a assumir-los.

Carla Rovira amb una subtil (per moments) i penetrant instal.lació de Manoly Rubio comparteix una angoixa que moltes mares s'hauran hagut d'empassar i oblidar. Per això, és una obra catàrtica, reparadora. Ella afronta el plor i el patiment sofert i deixa que es desfaci, com la cera. La vida és, alhora, la mort. La directora i actriu, que ja va treballar la mort a Posaré el meu cor en una safata, com recorda en el muntatge, insinua que tot viu una contínua transformació.

Rovira es desplega com una performer que balla amb la criatura, com unes infermeres que li canten que tot anirà bé, consolant-la, provant de limitar la seva angoixa. Hi ha tocs d'humor negre (el holy hole extreu de tot després d'una amniocentesi). No li cal l'autolesió física (com a Most of all, you've got to hide it from the chicks, el seu primer muntatge en solitari). Afronta l'autorevisió psicològica amb els seus monstres, provant de donar-los-hi visibilitat i profunditat. I el públic accepta de grat tornar a renéixer per la nova vagina. La vida proclama vida abans de morir. És la supervivència animal que mana. I el capitalisme, sempre atent, en fa caixa. L'obra de teatre té una posada en escena itinerant per les diferents cambres del Museu Comarcal. Cada espai reprodueix diferents moments d'aquesta mena de dol en espera que, passada la funció es pot visitar com una exposició que desplega tota la recerda de l'artista.