Falsestuff

Teatre

informació obra


Direcció:
Nao Albet , Marcel Borràs
Intèrprets:
Nao Albet, Marcel Borràs, Naby Dakhli, Jango Edwards, Thomas Kasebacher, Romy Louise Lauwers, Victor Lauwers, Diana Sakalauskaite
Vestuari:
Paula Ventura
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Grec 2018 Festival de Barcelona
Autoria:
Giuseppe Verdi
Direcció Musical:
Renato Palumbo
Sinopsi:

A l’exterior d’una nau industrial als afores d’alguna ciutat a l’est d’Europa, una parella de policies espia des del seu cotxe els estranys moviments que tenen lloc dins del recinte. Tenen l’objectiu de descobrir la identitat d’un multidisciplinari criminal relacionat amb el món de l’art contemporani.

A mesura que avanci la investigació, cada cop resultarà més difícil desxifrar el ball de pistes falsificades, fins al punt que acabarà sent impossible dilucidar qui està fent teatre en aquesta farsa, i quina realitat s’hi amaga al darrere.

Nao Albet, finalista a música original/ adaptada als Premis de la Crítica 2018

Finalista Crítica Jove als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Falsestuff

03/07/2018

Benvinguts al 'fake'

per Núria Cañamares

Benvinguts a l’era del fake! A aquestes alçades probablement tothom ja s’ha adonat que ens podem creure ben poca cosa del món en què vivim. Queda enrere la tranquil·litat de la confiança cega, la innocència del no contrastar, la seguretat de l’absolutament cert. I si algú encara en dubta... que vagi a veure ‘Falsestuff’, aquesta divertida invenció de Nao Albet i Marcel Borràs, que fan el que volen a l’escenari i demostren que, amb una mica d’imaginació, ja tot és possible. Tot.

Inspirats per Falstaff, el cavaller shakesperià que es vanta de victòries mai obtingudes, creen un spin-off traslladant l’essència del personatge a diversos universos: des del salvatge oest, al joc de rol o a l’art. Que d’estafadors n’hi ha hagut sempre i a tot arreu. Traspassant l’argument convencional i amb llibertat de format, expliquen una història que és una suma d’unes quantes i que els brinda tres oportunitats: prendre’ns el pèl, fer-nos pensar una mica i divertir-nos a parts iguals. Són uns gamberros que desborden energia i experimentació escènica arrelats a un teatre intel·ligent que furga per avançar. Tenen coses a dir i noves maneres per fer-ho. Chapeau!

Si el mite de ‘Mammón’ els va servir per parlar de la degradació de l’home per la possessió del poder –l’obra s’emmarcava en la trilogia “Tot pels diners” del Lliure i La Brutal–, ‘Falstaff’ els ha dut a reflexionar sobre l’original i la rèplica, la licitud en emmirallar-se en uns referents, l’ètica en la restauració d’obres d’art, les falsificacions, enganys i tràfic de qualsevol cosa... perquè sí, arribarà un dia en què ens vendran les estrelles.

En ser un espectacle farcit de girs i sorpreses cal mantenir els spoilers a ratlla, més enllà dels que ja han transcendit com que hi ha molta música en directe (boníssima!) i que la posada en escena és d’un impacte constant. L’entrega dels intèrprets, especialment la d’un Albet polivalent i estratosfèric, ho arrodoneix. També hi trobareu un Jango Edwards ben allunyat del seu paper habitual de clown i descobrireu el deliciós treball de cos de la ballarina Sau-Ching Wong.