Falsestuff

Teatre

informació obra


Direcció:
Nao Albet , Marcel Borràs
Intèrprets:
Nao Albet, Marcel Borràs, Naby Dakhli, Jango Edwards, Thomas Kasebacher, Romy Louise Lauwers, Victor Lauwers, Diana Sakalauskaite
Vestuari:
Paula Ventura
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Grec 2018 Festival de Barcelona
Autoria:
Giuseppe Verdi
Direcció Musical:
Renato Palumbo
Sinopsi:

A l’exterior d’una nau industrial als afores d’alguna ciutat a l’est d’Europa, una parella de policies espia des del seu cotxe els estranys moviments que tenen lloc dins del recinte. Tenen l’objectiu de descobrir la identitat d’un multidisciplinari criminal relacionat amb el món de l’art contemporani.

A mesura que avanci la investigació, cada cop resultarà més difícil desxifrar el ball de pistes falsificades, fins al punt que acabarà sent impossible dilucidar qui està fent teatre en aquesta farsa, i quina realitat s’hi amaga al darrere.

Nao Albet, finalista a música original/ adaptada als Premis de la Crítica 2018

Finalista Crítica Jove als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Falsestuff

31/07/2018

Delirant història marca Tarantino per reflexionar sobre la còpia artística

per Teresa Ferré

Cada generació té els seus enfants terribles escènics. Contemporània de la General Elèctrica i profundament devota de Rodrigo García no puc evitar veure Nao Albet (Barcelona, 1990) i Marcel Borràs (Olot, 1989) com uns descarats nebots a qui se’ls perdona tot pel seu talent i simpatia. Sembla una mica condescendent sí, igual que la seva habitual actitud escènica i el desafiament que plantegen a l’espectador amb Falsestuff, la reflexió sobre l’autenticitat d’una obra d’art, el valor de la còpia i la possibilitat de falsificar obres teatrals. No s’hi posen per poc, en aquest centenari i fecund debat humanístic.

Aquí el més interessant és que es fa des del joc i l’humor, construint una delirant història de lladres i serenos marca Tarantino, però sense deixar de banda la reflexió, que pot ser profunda depenent dels referents de cadascú. A més, cal destacar la vessant més pedagògica del muntatge, mostrar quins han estat i són els referents europeus teatrals contemporàniament parlant de les darreres dècades i dels quals han begut i treballat Albet i Borràs. Així, és fàcil de reconèixer Rodrigo García, Jan Fabre, Romeo Castelluci, Agrupación Señor Serrano o Milo Rau per citar-ne alguns. Una aclucada d’ull al sector professional i als espectadors més exercitats escènicament, recurs molt ben pensat perquè no deixa fora de joc qui no reconegui ningú. (...)

Vaig gaudir de principi a fi de la història, que només la van matar perquè s’haurien d’ajustar els tempos. Ara bé, fou fàcil enganxar-me a la trajectòria biogràfica del protagonista André Féikiévich i al tiroteig en directe, així com a l’emulació d’un joc de rol, la presentació de teatre documental que deslloriga la trama, o un debat al voltant de la mateixa obra que serveix per separar les dues parts de la representació. Més difícil de passar fou la part de la commedia dell'arte o el western musical. En conjunt, Falsetuff és un espectacle altament recomanable, un exercici de domini de la tècnica on tots els intèrprets s’hi deixen la pell i que ens ha permès veure brillar Jango Edwards.